diumenge, 17 d’abril de 2011

The Wall

Aquesta entrada no té res a veure amb la fotografia.
El passat 29 de Març vaig tenir el privilegi d'assistir a un concert, però no un concert qualsevol, un CONCERT únic i probablement irrepetible, The Wall de Pink floyd interpretat pel seu creador Roger Waters ( baixista, vocalista i compositor del grup PinkFloyd).

Vaig poder fer quatre petites captures de video amb una senzilla càmera de fotos, la qualitat de so i d'imatge és dolenta, però val la pena dedicar-hi quatre minuts a aquests quatre videos i imaginar-se el que va ser viure aquest concert en directe. Una cosa us puc assegurar, no l'oblidaré mai.



 

 



El disc ens narra la vida de Pink, un futur músic que fracassarà estrepitosament, des del seu naixement fins la seva absoluta decadència.
Pink comença a rebre cops durs a la vida des de la infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare mor en un camp de batalla d'Anzio (de la mateixa manera morí el pare de Roger Waters). Arran d'això, la seva mare el sobreprotegirà. Acabarà la seva infantesa rebent un sistema educatiu tirànic i opressor. Veu que el que intenten els professors és modelar els alumnes per a convertir-los en el que ells creuen que cal que siguin. Per això mateix es refugia en el món que ell mateix crea, ple de fantasia, en el qual aixeca un mur al seu voltant per aïllar-se del món que l'envolta. Cada mala experiència que s'esdevé en la seva vida no és sinó un altre maó en el mur. Després d'anar omplint buits en el mur amb maons i més maons, Pink atura la construcció del seu mur personal, convertint-se en una estrella del rock i casant-se. Això, però, no farà millorar la seva vida; la seva depressió anirà en augment, cosa que farà distanciar-lo de la seva dona, la qual cometrà adulteri, causant que el mur de Pink creixi i que acabi patint una extrema bogeria.
Després creurà que és un dictador feixista (totalment inspirat en el nazisme); finalment serà jutjat, amb la presència del seu professor i la seva mare. La sentència serà allò que més tem: l'enderrocament del mur.


4 comentaris :

  1. Una entrada diferent, però que carai!!
    Val la pena i es un privilegi haver-ho pogut viure i escoltar en diferent, també en soc fan :))
    Salut!!

    ResponSuprimeix
  2. Si Pere he tingut la sort de veure en directe un cop Pink floyd i tres en Roger Waters i aquest últim concert ho supera tot.
    Salut Pere!!

    ResponSuprimeix
  3. Jordi,una sort poder assistir!!Va ser tot un espectacle,tinc entés.
    Gent de la feina, gent "més" jove hi va assistir.
    La bona música, no te ni edad,ni límit en el temps.
    Salutacions!

    ResponSuprimeix
  4. Hola Esther, tot i que en els dos dies vam ser 36.000 persones hem sento un afortunat d'haver-hi assistit.
    Tens tota la raó en quan a l'edat, la música de Pink floyd arriba a totes les edats, són uns genis.
    Salutacions

    ResponSuprimeix