dijous, 3 de novembre de 2011

Camí cap a la tardor

Finalment he pogut agafar el camí cap a la tardor, aquest any no em puc queixar, he fet una única sortida buscant colors al bosc, i la veritat és que la sortida ha sigut satisfactoria.
Ha sigut una sortida a cavall entre la Garrotxa i Osona. He d'agrair al Sergi la recomanació.
Ha estat una sortida en família a unes hores no gaire recomenables fotogràficament parlant, però tot i això estic content del resultat de la sortida.
Al final de la sortida al santuari de Bellmunt un regal inesperat, un arc de Sant Martí.

14 comentaris :

  1. Em quedo en el camí,la primera m'agrada.
    Has escullit un bon moment, els colors estan sevits, pel que m'han dit, només queda el proper cap de setmana i ja haurem d'acomiadar els colors, fins l'any vinet.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Buenas Jordi, pues en esas estoy yo... a ver si puedo pillar un día y escaparme a algún bosque y pillar algún color, porque de momento "ná de ná", jejeje...
    Me alegro de que haya sido productiva la sesión... y además ese puntín de fortuna para encontrarte con el arco iris. Un saludete...

    ResponElimina
  3. Hola Jordi,
    Al menys hi has pogut anar, jo aquest any segurament passaré de llarg del Montseny...no es pot estar a tot arreu ;)
    Deu ni do del profit que li has tret.
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Uns paisatges meravellosos, gràcies per les fotos, una passada!

    ResponElimina
  5. Si Esther segurament aquest cap de setmana serà l'últim, tot i que degut a la pluja potser tota la fulla ja serà a terra.
    Salut!

    ResponElimina
  6. Si enrique els colors al bosc aquest any ja s'acaben.

    ResponElimina
  7. Pere, no et queixis, que no pots estar a tot arreu.
    Salut!!

    ResponElimina
  8. Alexander moltes gràcies per passar.

    ResponElimina
  9. La tardor ens a fet esperar, però ja la tenim aquí, el mal que passara molt despresa. Bons colorets típics de tardor, bonica la del camí sinuós.

    Salut!!

    ResponElimina
  10. Efectivament Bernat, serà vista i no vista amb aquestes pluges potser la majoria de la fulla ja la tindrem a terra.
    Salut!!

    ResponElimina
  11. M'encanta la tardor i veient fotografies com les teves m'agafen ganes de traslladar-me dins d'elles i aixafar amb els peus les fulles seques i sentir el cric-crac.

    ResponElimina
  12. Molt bé, Jordi. Gaudir de la tardor és un plaer, en família o sense, a qualsevol hora...

    ResponElimina
  13. Barcelona m'enamora, endisar-se dins bosc a la tardor i sobretot després de dies de pluja, és un plaer pels sentits.

    ResponElimina
  14. Tens tota la raó Pepet, llàstima que a dins del bosc la tardor duri tant poc.

    ResponElimina