Es Pa de Sucre

A la Costa Brava la majoria anem als mateixos indrets a gaudir de la nostra afició. Segurament queden molts indrets verges fotogràficament parlant, el problema en la majoria d'ells és l'accés.

Aquest indret que us mostro feia molt temps que tenia ganes d'anar-hi, que jo conegui només he vist fotos d'un aficionat a la fotografia, i per cert molt bones.

 Un dels reptes d'aquest any que demà començarem és aconseguir unes fotos millors d'aquest indret.

Salut i bona llum

Sense paraules

Avui no sé què escriure en aquesta entrada, avui no em surten les paraules. Així doncs us mostro tres imatges, de les quals n'hi ha una de repetida, una versió en color i l'altre en B/N.

Tempesta política

S'acosten temps encara més difícils dels que vivim. Ens han tocat moltes coses, algunes o la majoria injustes. Però hi ha coses que no es poden tocar, esperem que els polítics del nostre país aquest cop estiguin a l'alçada.
No em vull extendre més, perquè aquest és un bloc fotogràfic.
Només us puc assegurar que jo com a pare estaré a l'alçada.            

Fenòmens meteorològics

Aquestes dues imatges que us mostro estan fetes en el mateix indret en el mateix dia i a la mateixa hora.  L'única diferència és que la primera està feta direcció llevant, amb un patac d'aigua en direcció on era jo. Per capturar la segona simplement vaig girar la ròtula del trespeus direcció a ponent.

Per aquesta primera imatge em van faltar tant sols uns segons per poder capturar la mànega d'aigua a dins del mar en la seva màxima potència aixecant una gran quantitat d'aigua. Vaig poder visionar i gaudir aquest fenòmen meteorològic en el seu moment més espectacular, però no hi vaig ser a temps fotografiar-lo per poder-lo compartir.

Tot i l'evidència de que aquesta gran tempesta arribaria fins la meva posició, degut aquesta llum tant espectacular i canviant vaig decidir apurar al màxim. De fet vaig marxar al moment d'arribada de la pluja.
Tot i quedar moll com un ànec ho tornaria a fer.

Un ou?

Ja fa uns dies passejant pel Montseny, al costat d'un petit salt d'aigua vaig trobar un ou d'anfibi.
suposo que s'havia extraviat de la resta.
Algú em sap dir de quin animal és?

El primer comentari que he tingut d'aquetes imatges, l'ha fet en Miquel, Botànic, biòleg i aficionat a la fotografia. Ens comenta que provablement no és un ou d'anfibi, sembla ser que podria ser: una Estructura (cecidi) creada per la larva d'un himenòpter, per tal de protegir-se i poder-se desenvolupar.
En aquest teniu enllaç proporcionat per en Miquel, on explica que és un cedici.

Uns segons màgics

El Dissabte passat, vaig poder gaudir d'un d'aquells regals que ens regala la natura de tant en tant.  Una sortida de sol a la costa Brava, d'aquelles difícils d'oblidar. No sabria com definir-la, qualsevol descripció seria insuficient, qualsevol adjectiu es quedaria curt.

Va ser una sortida d'aquelles que quan veus les imatges al monitor de l'ordinador, de seguida t'adones que aquella foto molta gent no se la creurà, amb uns vermells i taronges increïbles.

El millor de tot va ser poder-la gaudir en companyia i poder així, compartir les emocions i sensacions viscudes en aquells segons màgics. 

Oi que si Pere!!

Així doncs he decidit agafar una part d'una d'aquestes imatges per possar-la a la capçalera del bloc.

L'invasor del Montseny

Fa uns dies fotografiant un rierol del Montseny vaig poder veure un animaló ben curiós. Les imatges que us mostraré no són unes grans imatges i fins i tot el protagonista no està del tot ben enfocat.

Estava fotografiant un petit salt d'aigua del Montseny, amb la càmera i el trípode, objectiu angular, control d'exposició manual i amb un iso molt baix. Quan de sobte vaig veure aquest mustèlid riu amunt buscant en els petits gorgs d'aigua, alguna presa per menjar, suposo. Vaig tenir que treure la càmera del trípode, canviar l'òptica i tota la configuració de la càmera, massa temps segurament per poder-lo fotografiar com cal. Aquestes tres imatges són les millors que li vaig poder fer.

Deseguida en veure aquell color de pèl tant negre vaig deduir que no podia ser un espècie autòctona de la zona, els colors de l'entorn no tenien res a veure amb aquell color de pel.

Al arribar a casa em vaig posar a investigar fins descobrir que era un Visó Americà.

Visó americà (Mustela vison), espècie al·lòctona que, des de fa ja algunes dècades, ha colonitzat àmplies zones de Catalunya a partir d’exemplars escapats de granges pelleteres, com algunes situades precisament a la comarca de la Selva on es comença a citar en llibertat ja a l’any 1984 (Boada 1986). És una espècie estrictament lligada als cursos fluvials, al llarg dels quals s’expandeixen les seves poblacions, i que competeix pels recursos amb espècies autòctones, podent arribar a desplaçar poblacions de visó europeu (Mustela lutreola) o turó en les zones on aquestes espècies conviuen. En l’actualitat aquesta espècie és objecte d’un projecte d’eradicació en tot el seu àmbit de distribució al país, en el marc del programa europeu LIFE de conservació del visó europeu a Catalunya.  

Informació trobada aqui .

S'ha constatat que durant la primavera aprofiten els desplaçaments de les salamandres per depredar totes les que troben, i es poden veure desenes d'aquests animals morts amb la pell i les glàndules sense ingerir. També pot ser preocupant el seu efecte envers els tritons. 

Avui dia, únicament funcionen dues granges a Catalunya, a la comarca del Baix Empordà.

La llarga espera

El dissabte passat a la tarda vaig fer una escapadeta al Montseny, primer vaig fer un tomb per la part alta del massís, allà les fulles ja han començat a trencar el color i ja ens mostren els primers grocs. Tot i fer alguna captura no vaig trobar cap composició que m'agradés, mira que es difícil composar i fotografiar aquests boscos del Montseny!!

A continuació vaig dirigir-me a la zona de Santa Fe, allà el color verd en els arbres predomina clarament, vaig dirigir-me a la riera de Santa Fe, on vaig centrar-me en dos salts d'aigua.

Us mostro un d'aquests dos salts d'aigua. En les propers dies intentaré fer alguna escapadeta més a la zona tot buscant l'explosió de color.

El Pozo del Amo

Ja queden pocs dies perquè boscos com aquests és transformin en indrets fantàstics plens de colors.

Mentrestant aquesta transformació no arriba, us ensenyo unes imatges ben fresques i refrescants fetes fa un parell de mesos.

Esperem que aquest anys els colors en els arbres durin més que la passada tardor, on un parell de dies de vent van despullar els boscos del tot.

També espero trobar algun foradet en l'atepeïda agenda que tinc els propers caps de setmana per gaudir d'aquests dies tant màgics.

Tant important és l'equip?

Fa uns dies que estic netejant i per tant fent lloc al disc dur de l'ordinador, tinc un munt d'arxius Raws  molt sembants per no dir iguals. 

He trobat alguna imatge que m'ha sorprès i en vull compartir algunes amb vosaltres. Aquestes imatges que us mostro pertanyen a un matí d'octubre del 2009.

Fins aquí res estrany, el més curiós d'aquestes imatges és com va sorgir aquesta sessió i en quines condicions materials la vaig afrontar.

Els que estem aficionats desde fa anys a la fotografia i sobretot a la fotografia de paisatge, a base d'anys i de molts esforços econòmics, anem tenint un equip fotogràfic bastant potent per ser simplement uns aficionats, uns més i d'altres menys però la majoria crec que no ens podem queixar del que tenim i més en els temps que corren. Em refereixo a càmeres de format complet, objectius molt lluminosos també anomenats de pota negra, tripodes de carboni i una bona col.lecció de filtres de tot tipus. A més d'uns telefons d'última generació amb unes aplicacions que intenten preveure les condicions de llum i l'estat del cel que ens trobarem en la sortida fotogràfica que estem preparant.

Donsc les quatre imatges que us mostro aquí baix són  l'antítesi de tot el parlat fins ara.

L'història d'aquestes imatges és la següent. Era el pont del mes d'octubre del 2009, estava amb la família  a un càmping de l'Estartit gaudint d'uns dies de descans. Després d'una mala nit degut al mal d'esquena i fart de donar voltes al llit vaig decidir llevar-me i apropar-me fins a la platja per gaudir de la sortida del sol. Encara era fosc però el dia estava apunt de despertar no podia agafar el cotxe perquè eren quarts de set i evidenment no es pot circular aquelles hores per dins del càmping.

Així doncs enfilo a peu el kilòmetre aproximat que hi ha fins arrivar a la platja de l'Estartit.

Un cop arrivo a la platja m'adono que el dia començarà d'una manera immillorable, ple de colors!!

Així doncs a prepar el gran equip fotogràfic del que disposava.

Una càmera Nikon D300 un objectiu 18-200mm (d'aquells anomenats tot terreny amb tanta mala fama, que serveixen per tot i per res a la vegada). I a buscar tros de tronc o de roca que faci de tripode, el filtre polartitzador a casa i els degradats, ni en tenia.

Per cert el programa TPE ni el coneixia i les aplicacions del temps crec que no en duia cap al telèfon.

Per cert a mi no em desgraden gens les imatges i menys en les condicions que estàn fetes.

Cel estrellat

Aprofitant la passada lluna nova i un cel pràcticament net de núvols vam fer una escapadeta nocturna al Montseny, concretament a la zona de la Calma. Pels que no coneixeu la zona només el nord i sobretot nordest té un cel aprofitable, la resta hi ha una contaminació lumínica brutal!

Aixó es el millor que vaig poder fer. Aquest alzina em va agradar molt i aquesta primera imatge queda pendent de repetir, però intentant millorar-la.

Canvis de colors

Aquesta entrada té una certa semblança a la que va fer en Pere Soler recentment. Ell parlava de la diferència de llum que podem trobar en el mateix indret amb una hora.
En la meva entrada veurem grans diferències de colors.

Les fotos estan fetes en un espai de 39 minuts. Pertanyen a la super fotografiada Platja de Arnia, però a diferència de l'any passat, aquest any vaig baixar a baix. 

6:43 AM  a 8600 ºK

7:10 AM  7300 ºK

7:22 AM  a 7300 ºK

Les 3 imatges són fetes al mateix dia i sorprenen els canvis de colors tant bèsties en tant poca estona. Quan vaig ser allà i vaig capturar aquestes imatges  no vaig ser conscient d'aquesta varietat de colors, els vaig descobrir a casa revisant les imatges a l'ordinador

La nostra galàxia

Aquests dies aprofitant uns dies que tenia de vacances, he intentat capturar la Via Làctia.

Potser no era l'indret perfecte ni el dia perfecte, ja que el centre de la V. L. quedaba molt baix i a tocar de les muntanyes, també a la part baixa de l'imatge es pot observar la tant famosa i odiada contaminació llumínica. Però un hi va quan pot, jaja.

Aquesta segona imatge és una prova que vaig fer amb el 70-200mm, crec que amb més pena que glòria, de fet aixó m'ho tindrien que dir els entesos. En vaig tirar bastantes amb aquesta òptica a 70, 100, 140 i 200mm. Els resultats no m'acaben de convencer. 

Aquesta imatge de sota concretament està feta a 100mm.

I ja per finalitzar vaig voler que la família pogués disfrutar del cel que vaig poder gaudir jo. Així doncs a l'endemà vam repetir a la mateixa hora i al mateix indret. Les condicions no eren tant bones hi havien capes fines de núvols alts i crec que bastanta humitat, de totes maneres ho vàrem disfrutar molt.

Aquesta última imatge tenia el problema del temps d'exposició, no podia demanar a les dues models que estiguessin tant quietes durant gaires segons, de totes maneres va sortir aquesta imatge.

Una sortida molt especial

Aquesta entrada malgrat la poca sort en la climatologia que vàrem tenir en aquesta sortida, és molt especial per a mi, més endavant us explicaré el perquè.

Tal i com explica l'Esteve en la seva última entrada al bloc, teniem moltes espectatives posades en aquesta sortida i no vàrem tenir gens de sort en la climatologia, ni colors a la posta, de fet, no veiem ni les muntanyes, ni reflexes, ni nocturnes amb el cel ben tapat i a la sortida vàrem tenir només uns quants segons de colors.

D'entrada he de dir que l'indret tot hi haver-hi estat varies vegades, era la primera que hi anava a fer fotos, és un indret amb molt potencial, ple d'estanys i muntanyes afilades als voltans.

Josep Lluís en plena acció a l'estany de Tumeneia de baix.

El perquè és tant especial aquesta entrada té un motiu doble. Ja fa 19 anys una persona molt especial em va regalar un llibre, més ben dit, un gran llibre.  LA GRAN TRAVESSA DELS PIRINEUS d'en LOUIS AUDOUBERT. Aquell llibre meravellós el guardo com un tresor, ja desde el primer dia em va meravellar tot el llibre, però especialment les que que pertanyen a aquesta zona del Pirineu. Avui mateix repasant el llibre m'ha cridat molt l'atenció una foto de la pàg. 50 on surt aquest mateix estany on veiem en Josep Lluís en plena acció. 

La segona raó del perquè aquesta entrada és tant especial, està en aquesta cresta il.luminada pels primers raigs de sol. Ja fa temps vaig fer una excursió que no he oblidat mai al Besiberri Nord.

Tal i com diu el gran Louis Audoubert en el seu llibre: 

Tumeneia, Pa de Sucre, Punta Harlé i Besiberri són un teló de fons d'un grandiós escenari format per roques i llacs. El paisatge cobra molta harmonia i bellesa gràcies a aquestes muntanyes de veritable elegància.

En Sergi i l'Esteve, esperant la llum màgica que no va arrivar mai.

Iguals però molt diferents

Les meves primeres setmanes d'estiu acostumen a ser de baixa productivitat fotogràfica, per no dir nula. Per tant he decidit fer un repàs a l'arxiu fotogràfic.

En aquesta entrada hi veureu unes imatges fetes al mes de Gener. 

Vaig encaparrar-me durant un dies a anar al mateix indret, crec que vaig fer-hi tres escapades en 9 dies.

En aquestes imatges podem veure clarament com pot canviar un indret a la mateixa hora d'un dia a l'altre.

Un indret desconegut

Tercera i última entrega d'aquest indret desconegut, aquestes imatges estan fetes a pocs metres de les de la segona part d'aquesta triologia, però a diferència de les anteriors aquestes son fetes de bon matí.

El riu Freser

La capçalera del riu Freser està ple de racons d'una gran bellesa, on aquesta època de l'any degut al gran cabdal d'aigua que baixa pel desglaç, i l'intensitat del color de les primeres fulles li donen una bellesa i una força especial.

Les previsions de temps eren les ideals per fotografiar aquest indret, núvols i sense pluja. Però la previsió no es va cumplir. Ni un núvol i un sol espatarrant, a les 10 del matí ja teníem una llum duríssima, amb un contrast brutal entre sol i ombra.

L'aigua provinent del torrent dels Fossos crea un salt d'aigua força espectacular anomenat el salt del grill, tot i baixar bastanta aigua pel Freser, la veritat és que en aquest salt l'aigua era ben aviat  escassa.

Una tercera vegada

És la tercera vegada en poc temps que vaig a aquest indret de la Costa Brava. Tot i ser un lloc molt fotografiat la majoria d'imatges que he vist tenen un altre enquadrament.

La primera vegada que hi vaig anar, va ser una passada, probablement de les millor llums que he tingut mai a la Costa Brava, el que passa, és que varem arribar amb el temps molt just i la desconeixença del lloc no em va donar temps de trobar un bon enquadrament. Tot i ser un punt de vista espectacular, la coincidència de la punta de la roca triangular amb l'horitzó no era el més edient...  Tenia una llum brutal i una mala composició.

La segona vegada , tot i la coneixença del lloc, va ser un dia gris i sense color.

Així doncs necessitava una tercera vegada.

Aquesta tercera vegada va ser una barreja de les dues primeres, unes llums i uns colors ben bonics tot i no arribar ni de bon tros als de la primera sessió. L'enquadrament com a la segona el tenia clar.

Ja en aquesta última imatge les condicions de llum eren molt complicades amb el sol treient el cap per l'horitzó.

En aquesta última visita, vaig veure noves possibilitats, així doncs, hi haurà una quarta vegada, segur!!

Mons Gelats

Primer de tot dir que potser aquesta entrada ara ja no toca. Pertanyen a una sortida feta al Febrer en plena onada fred Siberiana. Però aquest dos últims mesos les sortides han brillat per la seva absència. També al ser una sortida completament diferent de les que faig habitualment, tenia ganes de fer aquesta entrada.

 

 La meva intenció inicial era capturar aquests coneguts gorgs i cascades. Però tot i haver matinat bastant i d'arribar a primera hora del dia va ser impossible fer aquest tipus de fotografia degut a la gran quantitat de gent que hi havia. Així dons vaig dedicar-me a buscar petits detalls.

Per finalitzar, aquesta imatge amb en Sergi en plena acció.