Ahir dissabte, tenia ganes de neu, però tenia un problema. Tenia el dissabte molt ocupat, tenia disponibilitat fins les 10 del matí. La previsió era de molt fred, la famosa onada de fred siberiana la teníem just damunt nostre.
Així doncs, a les 7:15h. ja era a dalt a Santa Fe del Montseny, la carretera tot i haver-la netejat el dia abans, era plena de plaques de gel i a mesura que anaves guanyant alçada, el fort vent feia tirar bona part de la neu de dalt dels arbres a la carretera.
La temperatura al pantà de Santa fe era de -10ºC, però el vent era brutal. Pel que he llegit després, la temperatura de sensació rondava els -30ºC.
Així doncs, a les 7:15h. ja era a dalt a Santa Fe del Montseny, la carretera tot i haver-la netejat el dia abans, era plena de plaques de gel i a mesura que anaves guanyant alçada, el fort vent feia tirar bona part de la neu de dalt dels arbres a la carretera.
La temperatura al pantà de Santa fe era de -10ºC, però el vent era brutal. Pel que he llegit després, la temperatura de sensació rondava els -30ºC.
El vent aixecava la neu que hi havia a sobre el pantà glaçat. El dia es va aixecar completament serè i vaig esperar que el sol il·luminés les Agudes.
Entre dos i tres quarts de nou vaig donar la sessió per finalitzada, així doncs, cap el cotxe. Camí de casa vaig trobar tres cotxes parats al mig de la carretera posant les cadenes i tota la resta de baixada fins a Sant Celoni va ser un constant de cotxes que tiraven cap amunt. Quina sort haver-hi anat tant aviat, unes hores més tard vaig llegir un tuit d'en Gorka informant del tancament d'alguns accessos al Montseny debut a la gran afluència de cotxes.
A les 10H, tal i com m'havia compromès, ja era a casa.
Ahh!! per cert ahir va ser una de les poques vegades que he agraït tenir un trípode de tant pes.
Ahh!! per cert ahir va ser una de les poques vegades que he agraït tenir un trípode de tant pes.
D'això sñi que s'en diuen imatges del fred, com a mínim, per aquestes terres. Molt bona imatge i molta paciència i aguant pel fred que dius que fèia.
ResponEliminaSi Ramon, quan feia aquells cops de vent tant forts i el fet de que no hi hagués ningú més, donava la sensació d'estar en una altre indert molt més al nord.
EliminaMare de deu Senyor, quin atreviment. M'agraden les fotografies, però no sé si jo les faré mai.
ResponEliminaSussss, tot i el fred el cotxe en tot moment el tens a 10 minuts.
EliminaEl llac gelat està espectacular! Jo vaig pujar al Matagalls però faltaba neu per fer algo decent. Bona entrada.
ResponEliminaA Santa Fe hi havien zones amb bastanta neu, crec que tu vas anar-hi a la tarda, provablement el vent tant fort que va fer al matí va tirar la neu muntanya avall.
EliminaBuf! No se si m'atreviria a pujar en cotxe a aquestes hores i tot sol en aquestes condicions...
ResponEliminaBones imatges :-)
pepet, xino xano i aquella hora com que no et trobes ningú de cara, cap problema.
EliminaBones
ResponEliminaJo volia pujar-hi pero les condicions de la carretera hem van fer enrrera... Amb el nou model segur que cap problema.
Espectacular el llac gelat!
Hola Esteve, hi havien trossos que no les tenia totes i mes al no portar cadenes pero finalment sense problemes.
EliminaOstres Jordi, entre la narració i les fotos, de co ha començat a sortir una onada de fred del monitor del meu ordinador. Vas tenir bon ull.... tan per la foto, com pel moment triat.
ResponEliminaAraceli moltes gràcies per passar.
EliminaJordi quins nassos!! Jo no em vaig atrevir tot i que vaig tenir la idea.
ResponEliminaAfegiria, que en la nostre afició la sensació de fred es més gran per que mentre esperes les millors llums estàs quiet i el cos es refreda.
Salutacions,valent.
Tens raó Esther el fet d'estar quiets tanta estona no ajuda gens.
EliminaJa ho diuen, que el que be de gust no mata.
Salutacions
Molt guapa la segona foto... tremenda ambientació :-)
ResponEliminaSalut!