dijous, 21 de juny de 2012

Un indret desconegut


Tercera i última entrega d'aquest indret desconegut, aquestes imatges estan fetes a pocs metres de les de la segona part d'aquesta triologia, però a diferència de les anteriors aquestes son fetes de bon matí.


Publicat per Jordi Amela a 21:34

12 comentaris :

  1. Josep Balaguer (Pepet)22 de juny de 2012, a les 1:12

    Potser aquest punt de vista de l'indret desconegut és el que més m'agrada. Molt bé aquestes transparències a l'aigua de la primera i molt agradables els colors del cel.
    Bon descobriment!

    ResponElimina
  2. Bernat Margalef22 de juny de 2012, a les 3:00

    Tal com diu Pepet també me quedo amb la primera, molt ben resol l'enquadrament introduint les roques sumergides, aquesta zona nord de tarragona fa suar per poder fer una bona marina

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Amela24 de juny de 2012, a les 13:19

      Bernat no en conec cap més, però aquesta m'agrada.
      Salut

      Elimina
  3. Gorka23 de juny de 2012, a les 0:12

    Doncs jo em quedo amb la segona, en aquesta el cel equilibra més les "masses", la primera la trobo desequilibrada, la part esquerra pesa massa. En qualsevol cas enhorabona per l'exercici de composició i per treballar nous indrets, quelcom gens despreciable en els temps que corren...

    ResponElimina
  4. Esther Bahi f o t o g r a f i a23 de juny de 2012, a les 3:23

    M'agrada el teu indret desconegut.
    També m'agrada la primera d'aquestes dues.
    Que segueixis gaudint-lo i traient-l’hi el suc!

    ResponElimina
  5. Pere Soler23 de juny de 2012, a les 9:12

    Hola Jordi, doncs jo estic a mitges, entenc el que diu el Gorka i respecte a la posició de la roca es el mes encertat però mirant la foto com en global, m'agrada mes la primera, ja que la transparència de l'aigua deixa veure on comença la roca i arrodoneix la compo.
    Enhorabona per les fotos i sobretot per el treball de recerca.
    Fins aviat!!

    ResponElimina
  6. Esteve Garriga24 de juny de 2012, a les 2:48

    Coi, veig que ens fas dubtar per escollir.
    Estic d' acord amb en Pere i en Gorka... I que no serveixi de precedent, hehehehe.
    Com diu en Gorka, la segona es mes equilibrada en quant a masses, pero la primera la transparéncia i la linia magenta del cel són molt bones... De totes maneres és un luxe descobrir llocs nous.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Jordi Amela24 de juny de 2012, a les 13:31

    Ja tens raó Esteve, però no es gens fàcil trobar indrets nous.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )