Aquesta entrada malgrat la poca sort en la climatologia que vàrem tenir en aquesta sortida, és molt especial per a mi, més endavant us explicaré el perquè.
Tal i com explica l'Esteve en la seva última entrada al bloc, teniem moltes espectatives posades en aquesta sortida i no vàrem tenir gens de sort en la climatologia, ni colors a la posta, de fet, no veiem ni les muntanyes, ni reflexes, ni nocturnes amb el cel ben tapat i a la sortida vàrem tenir només uns quants segons de colors.
D'entrada he de dir que l'indret tot hi haver-hi estat varies vegades, era la primera que hi anava a fer fotos, és un indret amb molt potencial, ple d'estanys i muntanyes afilades als voltans.
Josep Lluís en plena acció a l'estany de Tumeneia de baix.
El perquè és tant especial aquesta entrada té un motiu doble. Ja fa 19 anys una persona molt especial em va regalar un llibre, més ben dit, un gran llibre. LA GRAN TRAVESSA DELS PIRINEUS d'en LOUIS AUDOUBERT. Aquell llibre meravellós el guardo com un tresor, ja desde el primer dia em va meravellar tot el llibre, però especialment les que que pertanyen a aquesta zona del Pirineu. Avui mateix repasant el llibre m'ha cridat molt l'atenció una foto de la pàg. 50 on surt aquest mateix estany on veiem en Josep Lluís en plena acció.
La segona raó del perquè aquesta entrada és tant especial, està en aquesta cresta il.luminada pels primers raigs de sol. Ja fa temps vaig fer una excursió que no he oblidat mai al Besiberri Nord.
Tal i com diu el gran Louis Audoubert en el seu llibre:
Tumeneia, Pa de Sucre, Punta Harlé i Besiberri són un teló de fons d'un grandiós escenari format per roques i llacs. El paisatge cobra molta harmonia i bellesa gràcies a aquestes muntanyes de veritable elegància.
