dimecres, 25 de juliol de 2012

Una sortida molt especial

Aquesta entrada malgrat la poca sort en la climatologia que vàrem tenir en aquesta sortida, és molt especial per a mi, més endavant us explicaré el perquè.
Tal i com explica l'Esteve en la seva última entrada al bloc, teniem moltes espectatives posades en aquesta sortida i no vàrem tenir gens de sort en la climatologia, ni colors a la posta, de fet, no veiem ni les muntanyes, ni reflexes, ni nocturnes amb el cel ben tapat i a la sortida vàrem tenir només uns quants segons de colors.
D'entrada he de dir que l'indret tot hi haver-hi estat varies vegades, era la primera que hi anava a fer fotos, és un indret amb molt potencial, ple d'estanys i muntanyes afilades als voltans.

Josep Lluís en plena acció a l'estany de Tumeneia de baix.

El perquè és tant especial aquesta entrada té un motiu doble. Ja fa 19 anys una persona molt especial em va regalar un llibre, més ben dit, un gran llibre.  LA GRAN TRAVESSA DELS PIRINEUS d'en LOUIS AUDOUBERT. Aquell llibre meravellós el guardo com un tresor, ja desde el primer dia em va meravellar tot el llibre, però especialment les que que pertanyen a aquesta zona del Pirineu. Avui mateix repasant el llibre m'ha cridat molt l'atenció una foto de la pàg. 50 on surt aquest mateix estany on veiem en Josep Lluís en plena acció. 



La segona raó del perquè aquesta entrada és tant especial, està en aquesta cresta il.luminada pels primers raigs de sol. Ja fa temps vaig fer una excursió que no he oblidat mai al Besiberri Nord.
Tal i com diu el gran Louis Audoubert en el seu llibre: 
Tumeneia, Pa de Sucre, Punta Harlé i Besiberri són un teló de fons d'un grandiós escenari format per roques i llacs. El paisatge cobra molta harmonia i bellesa gràcies a aquestes muntanyes de veritable elegància.

En Sergi i l'Esteve, esperant la llum màgica que no va arrivar mai.



14 comentaris :

  1. Molt guapes les fotografies! No varem tindre molt bona llum, però veig que tots tenim al menys un parell de bones imatges a la butxaca. Arribem a triomfar i no vull pensar quantes ens emporten...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si Sergi va ser una llastima, potser si que ho hem de repetir!

      Suprimeix
  2. Hehehehe en Seergi té raó i el costat possitiu es que ara ja sabem els possibles enquadraments que hi ha, ara la pujada i sobretot la baixada hem fan molta mandra per tornar-hi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jaja Esteve!!
      d'aqui unes setmanes ja no et farà tanta mandra, jo cada vegada que he pujat aquell refugi he dit que no hi tornaria, i al final hi torno.

      Suprimeix
  3. Aquesta segona amb les diagonals de colors m'agrada i el trocet de color al pic.
    Potser va ser un no res,però el vas saber aprofitar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Esther sort d'aquests colors al matí, perque el dia abans res de res.

      Suprimeix
  4. Ja veig que entre el vent i els núvols no vareu tenir gaire sort, però si hagués pogut parar un moment i ajuntar la segona amb la tercera, crec que tindries una gran foto.
    Una excusa per tornar-hi...
    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si Pere, la propera vegada m'he d'entrenar una mica per no patir tant a la pujada.
      La propera segur que la collita serà mes bona
      Salut!

      Suprimeix
  5. Amb sumo al comentari del Sergi, amb un parell de fotos decents tots em vingut.
    Jo amb quedo amb el conjunt de la jornada, un joc preciós, una bona patajada i bona companyia.
    En quant a les fotos dir que m'agrada la llum de la segona i el moment captat en la primera.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Josep Lluís de la primera no ho diràs pel ninot que hi surt, oi?
      jajajaj!!

      Suprimeix
  6. Doncs, pel que he vist, tots heu tornat amb alguna foto bona, o siga, que no cal catalogar l'experiència d'infructuosa :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que si Pepet s'ha de qualificar d'infractuosa, 4 hores de cotxe, pujada al refugi 2,5h + 2 hores de pujada mes a l'estany amb 15 kilos a l'esquena per portar aixó!!
      jo crec que mereixíem mes
      Que hi farem!!

      Suprimeix
  7. L'indret és molt bonic i si, veig que la méteo no va acompanyar gaire però això és una de les emocions de la fotografia, provar-ho una i una altre vegada fins que ho aconsegueixes i despés encara és més gratificant el resultat. Jo m'enrecordo de quan pujava montanyes amb el meu germà, havíem intentat fins quatre vegades fer algun cim, quan ho aconseguíem era bestial!
    Ànims i enhorabona! ;-)

    ResponSuprimeix