divendres, 26 d’octubre de 2012

La llarga espera

El dissabte passat a la tarda vaig fer una escapadeta al Montseny, primer vaig fer un tomb per la part alta del massís, allà les fulles ja han començat a trencar el color i ja ens mostren els primers grocs. Tot i fer alguna captura no vaig trobar cap composició que m'agradés, mira que es difícil composar i fotografiar aquests boscos del Montseny!!


A continuació vaig dirigir-me a la zona de Santa Fe, allà el color verd en els arbres predomina clarament, vaig dirigir-me a la riera de Santa Fe, on vaig centrar-me en dos salts d'aigua.


Us mostro un d'aquests dos salts d'aigua. En les propers dies intentaré fer alguna escapadeta més a la zona tot buscant l'explosió de color.


dijous, 18 d’octubre de 2012

El Pozo del Amo

Ja queden pocs dies perquè boscos com aquests és transformin en indrets fantàstics plens de colors.


Mentrestant aquesta transformació no arriba, us ensenyo unes imatges ben fresques i refrescants fetes fa un parell de mesos.


Esperem que aquest anys els colors en els arbres durin més que la passada tardor, on un parell de dies de vent van despullar els boscos del tot.
També espero trobar algun foradet en l'atepeïda agenda que tinc els propers caps de setmana per gaudir d'aquests dies tant màgics.



diumenge, 7 d’octubre de 2012

Tant important és l'equip?

Fa uns dies que estic netejant i per tant fent lloc al disc dur de l'ordinador, tinc un munt d'arxius Raws  molt sembants per no dir iguals. 
He trobat alguna imatge que m'ha sorprès i en vull compartir algunes amb vosaltres. Aquestes imatges que us mostro pertanyen a un matí d'octubre del 2009.
Fins aquí res estrany, el més curiós d'aquestes imatges és com va sorgir aquesta sessió i en quines condicions materials la vaig afrontar.
Els que estem aficionats desde fa anys a la fotografia i sobretot a la fotografia de paisatge, a base d'anys i de molts esforços econòmics, anem tenint un equip fotogràfic bastant potent per ser simplement uns aficionats, uns més i d'altres menys però la majoria crec que no ens podem queixar del que tenim i més en els temps que corren. Em refereixo a càmeres de format complet, objectius molt lluminosos també anomenats de pota negra, tripodes de carboni i una bona col.lecció de filtres de tot tipus. A més d'uns telefons d'última generació amb unes aplicacions que intenten preveure les condicions de llum i l'estat del cel que ens trobarem en la sortida fotogràfica que estem preparant.
Donsc les quatre imatges que us mostro aquí baix són  l'antítesi de tot el parlat fins ara.
L'història d'aquestes imatges és la següent. Era el pont del mes d'octubre del 2009, estava amb la família  a un càmping de l'Estartit gaudint d'uns dies de descans. Després d'una mala nit degut al mal d'esquena i fart de donar voltes al llit vaig decidir llevar-me i apropar-me fins a la platja per gaudir de la sortida del sol. Encara era fosc però el dia estava apunt de despertar no podia agafar el cotxe perquè eren quarts de set i evidenment no es pot circular aquelles hores per dins del càmping.
Així doncs enfilo a peu el kilòmetre aproximat que hi ha fins arrivar a la platja de l'Estartit.
Un cop arrivo a la platja m'adono que el dia començarà d'una manera immillorable, ple de colors!!
Així doncs a prepar el gran equip fotogràfic del que disposava.
Una càmera Nikon D300 un objectiu 18-200mm (d'aquells anomenats tot terreny amb tanta mala fama, que serveixen per tot i per res a la vegada). I a buscar tros de tronc o de roca que faci de tripode, el filtre polartitzador a casa i els degradats, ni en tenia.
Per cert el programa TPE ni el coneixia i les aplicacions del temps crec que no en duia cap al telèfon.
Per cert a mi no em desgraden gens les imatges i menys en les condicions que estàn fetes.