diumenge, 7 d’octubre de 2012

Tant important és l'equip?

Fa uns dies que estic netejant i per tant fent lloc al disc dur de l'ordinador, tinc un munt d'arxius Raws  molt sembants per no dir iguals. 
He trobat alguna imatge que m'ha sorprès i en vull compartir algunes amb vosaltres. Aquestes imatges que us mostro pertanyen a un matí d'octubre del 2009.
Fins aquí res estrany, el més curiós d'aquestes imatges és com va sorgir aquesta sessió i en quines condicions materials la vaig afrontar.
Els que estem aficionats desde fa anys a la fotografia i sobretot a la fotografia de paisatge, a base d'anys i de molts esforços econòmics, anem tenint un equip fotogràfic bastant potent per ser simplement uns aficionats, uns més i d'altres menys però la majoria crec que no ens podem queixar del que tenim i més en els temps que corren. Em refereixo a càmeres de format complet, objectius molt lluminosos també anomenats de pota negra, tripodes de carboni i una bona col.lecció de filtres de tot tipus. A més d'uns telefons d'última generació amb unes aplicacions que intenten preveure les condicions de llum i l'estat del cel que ens trobarem en la sortida fotogràfica que estem preparant.
Donsc les quatre imatges que us mostro aquí baix són  l'antítesi de tot el parlat fins ara.
L'història d'aquestes imatges és la següent. Era el pont del mes d'octubre del 2009, estava amb la família  a un càmping de l'Estartit gaudint d'uns dies de descans. Després d'una mala nit degut al mal d'esquena i fart de donar voltes al llit vaig decidir llevar-me i apropar-me fins a la platja per gaudir de la sortida del sol. Encara era fosc però el dia estava apunt de despertar no podia agafar el cotxe perquè eren quarts de set i evidenment no es pot circular aquelles hores per dins del càmping.
Així doncs enfilo a peu el kilòmetre aproximat que hi ha fins arrivar a la platja de l'Estartit.
Un cop arrivo a la platja m'adono que el dia començarà d'una manera immillorable, ple de colors!!
Així doncs a prepar el gran equip fotogràfic del que disposava.
Una càmera Nikon D300 un objectiu 18-200mm (d'aquells anomenats tot terreny amb tanta mala fama, que serveixen per tot i per res a la vegada). I a buscar tros de tronc o de roca que faci de tripode, el filtre polartitzador a casa i els degradats, ni en tenia.
Per cert el programa TPE ni el coneixia i les aplicacions del temps crec que no en duia cap al telèfon.
Per cert a mi no em desgraden gens les imatges i menys en les condicions que estàn fetes.











16 comentaris :

  1. Jordi, fa molt que tinc clar que l'equip és un complement més del ull del fotògraf i només en determinades disciplines com la fotografia nocturna si que hi te un bon percentatge però no en la majoria d'altres disciplines.
    Bones fotos de les Medes siguin fetes amb l'equip que sigui :-))
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Pere, l'has clavat, quan hi ha poca llum si que l'equip importa.

      Elimina
  2. Jordi, la primera se'n surt amb el contrast tons càlids/freds.
    Totalment d'acord en el raonament. Ja és molt vell allò què les fotos les fa el fotògraf i no la càmara. Si bé també té raó en Pere que en condicions "extremes" és on es noten els euros "invertits".
    Bona entrada, company :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó Pepet quan hi ha molta llum i de la bona, l'equip ja no és tant important.

      Elimina
  3. Conec força l'indret Jordi, jo també estiuejo per la zona i conec força aquesta "platgeta" , no s'acaba mai! Com veig, vas encertar el dia, i per tenir l'equip que comentes t'en vas sortir molt bé, cobrir tot aquest rang dinàmic sense filtres és una proesa o al menys, a mi m'ho sembla.
    Bona feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Fran quan les vaig tornar a veure desprès de tant temps, el que més hem va sorpendre va ser aconseguir aquestes imatges sense els degradats, sorprenent

      Elimina
  4. Maca les imatges i completament d'acord amb tu, jo també amb sorprèn quant visualitzo al meu arxiu . La diferencia mes evident no la trobo en la qualitat de les imatges, però si en la precisió en la tècnica i composicions. Per lo tant la diferencia mes gran en les imatges les proporcina el moment i el fotògraf, el equip es secundari en la majoria de les vegades. Salut Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep Lluís per passar.
      Salut!

      Elimina
  5. Buena reflexion Jordi, obviamente el equipo por si solo no hace nada. Me gusta mucho la priemra
    Un saludo

    ResponElimina
  6. L'equip no es tot, ajuda molt, sens dubte ja que et permet un control acurat, pero darrera ha d'haver un bon fotograf, un bon ull. El contrari seria un equip inmillorable i darrera una persona sense saber fer !!! Conclusió: la foto no la fa l'equip.
    Cuantes vegades no ens ha salvat la situació una compacta ??? si fem memoria més d'una i de dos.
    L'exemple de tot el que aporto són les fotos que ens mostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Angel totalment d'acord i moltes gràcies per passar.

      Elimina
  7. Sense l'ull no hi ha aquella foto que atrau i es diferent.
    Es bonic deixar-nos sorprendre, com tu aquell matí i deixar la tecnologia a casa, com abans quan no sabíem que ens trobaríem, ni quin camí era el marcat.Jo encara vaig amb mapes,ups! Peró no surto de casa sense consultar el TPE, el temps i el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans el factor sort era més important que ara. Que tenim els elements, una miqueta més vigilats.

      Elimina
  8. Joan vaig aprofitar roques, troncs i algun petit mur per posar-hi la càmera.
    Salut

    ResponElimina