Fenòmens meteorològics

Aquestes dues imatges que us mostro estan fetes en el mateix indret en el mateix dia i a la mateixa hora.  L'única diferència és que la primera està feta direcció llevant, amb un patac d'aigua en direcció on era jo. Per capturar la segona simplement vaig girar la ròtula del trespeus direcció a ponent.

Per aquesta primera imatge em van faltar tant sols uns segons per poder capturar la mànega d'aigua a dins del mar en la seva màxima potència aixecant una gran quantitat d'aigua. Vaig poder visionar i gaudir aquest fenòmen meteorològic en el seu moment més espectacular, però no hi vaig ser a temps fotografiar-lo per poder-lo compartir.

Tot i l'evidència de que aquesta gran tempesta arribaria fins la meva posició, degut aquesta llum tant espectacular i canviant vaig decidir apurar al màxim. De fet vaig marxar al moment d'arribada de la pluja.
Tot i quedar moll com un ànec ho tornaria a fer.

Un ou?

Ja fa uns dies passejant pel Montseny, al costat d'un petit salt d'aigua vaig trobar un ou d'anfibi.
suposo que s'havia extraviat de la resta.
Algú em sap dir de quin animal és?

El primer comentari que he tingut d'aquetes imatges, l'ha fet en Miquel, Botànic, biòleg i aficionat a la fotografia. Ens comenta que provablement no és un ou d'anfibi, sembla ser que podria ser: una Estructura (cecidi) creada per la larva d'un himenòpter, per tal de protegir-se i poder-se desenvolupar.
En aquest teniu enllaç proporcionat per en Miquel, on explica que és un cedici.

Uns segons màgics

El Dissabte passat, vaig poder gaudir d'un d'aquells regals que ens regala la natura de tant en tant.  Una sortida de sol a la costa Brava, d'aquelles difícils d'oblidar. No sabria com definir-la, qualsevol descripció seria insuficient, qualsevol adjectiu es quedaria curt.

Va ser una sortida d'aquelles que quan veus les imatges al monitor de l'ordinador, de seguida t'adones que aquella foto molta gent no se la creurà, amb uns vermells i taronges increïbles.

El millor de tot va ser poder-la gaudir en companyia i poder així, compartir les emocions i sensacions viscudes en aquells segons màgics. 

Oi que si Pere!!

Així doncs he decidit agafar una part d'una d'aquestes imatges per possar-la a la capçalera del bloc.

L'invasor del Montseny

Fa uns dies fotografiant un rierol del Montseny vaig poder veure un animaló ben curiós. Les imatges que us mostraré no són unes grans imatges i fins i tot el protagonista no està del tot ben enfocat.

Estava fotografiant un petit salt d'aigua del Montseny, amb la càmera i el trípode, objectiu angular, control d'exposició manual i amb un iso molt baix. Quan de sobte vaig veure aquest mustèlid riu amunt buscant en els petits gorgs d'aigua, alguna presa per menjar, suposo. Vaig tenir que treure la càmera del trípode, canviar l'òptica i tota la configuració de la càmera, massa temps segurament per poder-lo fotografiar com cal. Aquestes tres imatges són les millors que li vaig poder fer.

Deseguida en veure aquell color de pèl tant negre vaig deduir que no podia ser un espècie autòctona de la zona, els colors de l'entorn no tenien res a veure amb aquell color de pel.

Al arribar a casa em vaig posar a investigar fins descobrir que era un Visó Americà.

Visó americà (Mustela vison), espècie al·lòctona que, des de fa ja algunes dècades, ha colonitzat àmplies zones de Catalunya a partir d’exemplars escapats de granges pelleteres, com algunes situades precisament a la comarca de la Selva on es comença a citar en llibertat ja a l’any 1984 (Boada 1986). És una espècie estrictament lligada als cursos fluvials, al llarg dels quals s’expandeixen les seves poblacions, i que competeix pels recursos amb espècies autòctones, podent arribar a desplaçar poblacions de visó europeu (Mustela lutreola) o turó en les zones on aquestes espècies conviuen. En l’actualitat aquesta espècie és objecte d’un projecte d’eradicació en tot el seu àmbit de distribució al país, en el marc del programa europeu LIFE de conservació del visó europeu a Catalunya.  

Informació trobada aqui .

S'ha constatat que durant la primavera aprofiten els desplaçaments de les salamandres per depredar totes les que troben, i es poden veure desenes d'aquests animals morts amb la pell i les glàndules sense ingerir. També pot ser preocupant el seu efecte envers els tritons. 

Avui dia, únicament funcionen dues granges a Catalunya, a la comarca del Baix Empordà.