Bon any!

Un petit resum de l'any

Ha sigut un any força satisfactori fotogràficament parlant. Aquí us deixo un recull d'imatges d'aquest 2013.  Hi ha una barreja d'imatges que m'agraden i d'altres que tot i que no m'agraden tant em porten molt bons records. Totes les he publicat al bloc menys l'última, que és la més recent.

Agressiu o suau?

Avui us mostro dues imatges iguals i diferents a la vegada. De fet és la mateixa imatge revelada de dues maneres ben diferents.
He de dir que la primera imatge reflecteix millor les condicions que hi havien en el moment de la captura.
El primer  revelat  tal i com he comentat abans el trobo més real, o almenys aquesta és la meva percepció, era molt aviat i encara faltava uns 30 minuts per la sortida del sol, hi havia molt poca llum i un cel fosc i contrastat.
Després he decidit fer un revelat ben diferent menys contrastat i més lluminó. He de dir que tot i no ser el que realment hi havia en aquell moment a mi m'agrada més la segona imatge.

El pla B

Pregadéu o Mantis Religiosa

Aquest diumenge he fet la meva segona sortida macro, ha sigut amb l'Associació Fotogràfica d'Arbúcies. Hem anat a un prat a buscar animalets, el trípode no es podia fer servir i eren les 12 del migdia a ple sol.

Buff, mira que és complicat enfocar als animalons sense trípode. Tampoc portava cap tipus de reflector, per tant si tenia que suavitzar ombres ho feia a cop de flash.

Sé que les dues imatges que us ensenyaré tenen molts defectes, però és el millor que he salvat de la sessió. La meitat estaven mal enfocades, de les enfocades a tres de cada quatre hi havien uns punts brillants en el ulls molt punyeteros i la resta n'hi havia la meitat amb un fons que robava protagonisme a la mantis. Això és el millor que he salvat.

Vull que els entesos en macro sigueu sincers i em digueu el que penseu sense manies, la millor manera d'aprendre.

Arnia en B/N

Avui us presento unes imatges d'aquest meravellós indret en blanc i negre. D'Arnia he vist milers d'imatges però no en recordo gaires en B/N.

Tot i que les seves versions en color m'agraden molt, de fet n'he publicat dues en aquest bloc, crec que en B/N funcionen bastant bé.

La primera i la segona són de tarda, la tercera és del matí següent i l'última de la tarda del mateix dia.

 

El Neouvielle

Fa uns dies vàrem preparar una escapada fotogràfica de dos dies al massís del Neouvielle.

Les previsions meteorològiques eren variables però bones en els tres moments claus del cap de setmana, la posta, les primeres hores de foscor i la sortida de sol de diumenge.

Va ser aparcar el vehicle, començar a caminar i ja va començar a ploure i no va parar fins a la una de la nit, només vàrem tenir uns minuts de pausa als voltants de quarts de nou, ja sense llum.

Vàrem decidir posar el despertador a les 2:00h per treure el cap de la tenda i observar el cel per possibilitat de fer captures nocturnes, però tot i ja no ploure, encara era ben tapat. Així que vàrem decidir llevar-nos ben aviat per intentar fer alguna captura nocturna.

Així doncs ens vàrem haver de conformar amb la sessió matinal.
Si més no l'escapadeta m'ha servit per conèixer aquest indret i les seves possibles localitzacions fotogràfiques, per possibles visites futures.

 

Llarga exposició

Fa unes setmanes vaig adquirir un filtre gris neutre de 10 pasos de llum, fins aquest mes de Setembre no l'he pogut provar bé, on he fet tres sortides de costa. La veritat és que la temperatura de color de l'imatge és descontrola completament. De totes maneres estic bastant satisfet amb el seu resultat.

En les tres imatges també he utilitzat un filtre degradat gris de 2 pasos de llums.

La Côte d'Albâtre

Les vacances d'aquest any, hem anat a Normandia. Com de costum les vacances sempre van bé i també sempre es fan curtes.

La Côte d'Albâtre la forma 140 km de penya-segats, on podem destacar els que hi ha aprop d'Etretat. D'estaca la porta  d'Aval i la seva agulla amb una alçada de 51 metres.

La Manneporte, és una gran porta natural situada a l'altre costat de la porta d'Aval, a l'extrem de la platja de Jambourg.

Les tres imatges estàn fetes a hores atípiques fotogràficament parlant. Estàn realitzades amb un filtre gris neutre de 10 pasos i un filtre polaritzador.

Lilium martagon o Lliri morat

Ara fa un parell de setmanes, just pel meu aniversari, vaig rebre un regal inesperat. Em van regalar una objectiu macro!!

Suposo que a casa meva, aquesta passada primavera van quedar farts de sentir parlar de les papallones d'en Pere i de les floretes de l'Esteve i la Sussss.

El macro, un món nou per a mi, amb tot per descobrir. No havia llegit  res relacionat amb el macro, amb l'única referencia de 4 imatges vistes d'altres autors.

Així doncs preparo la primera sortida amb una gran expectació per saber què en sortirà.

L'indret escollit és el Montseny, l'element a fotografiar és la Lilium Martagon o Lliri Morat i els companys de sortida dos experimentats en el món macro, la Sussss i en Pere.

D'entrada el que més m'espantava era l'enfoc, després de la sessió veig que el més complicat per a mi és la composició, suposo que el dia que m'atreveixi amb els insectes el problema serà un altre.

El resultat de la sortida aquí us el mostro en forma de 4 imatges. 

M'agradaria molt saber la vostra opinió.

Bassa de la Mora

Últimament quan he vist fotos d'aquest indret, l'autor les acompanyava d'un petit text intentant justificar, quasi demanar perdó, per haver-les mostrat.
Ja sabem que provablement sigui el lloc més fotografiat del Pirineu, però és que la bellesa de l'indret i l'accés molt còmode des d'on aparquem el cotxe ho fa possible.
Doncs jo les mostro molt satisfet d'haver-hi anat i sense cap complex. Feia molt, però molt temps, que hi volia anar i no havia trobat mai el moment.

Bassa de la Mora a mitja tarda

Són 4 imatges pràcticament iguals en diferents moments del cap de setmana. Quan vàrem arribar a mitja tarda hi havien uns núvols que prometien bastant per la posta.

A mesura que es va anar apropant el vespre, aquests núvols, tot i continuar en el lloc precís no es van pintar, al costat de ponent n'hi havien uns de molt densos que van impedir que el cel es pintés.

Bassa de la Mora últimes llums

Després de la posta, van anar desapareixent els núvols deixant un cel net i perfecte per la sessió de nocturnes.

Bassa de la Mora i els primers estels

Al matí, el despertador va sonar molt aviat i és que fer sortides de sol en aquesta època de l'any és molt dur. El cel era completament llis sense cap interés, amb l'únic alicient d'un reflexe pràcticament perfecte.

Bassa de la Mora primeres llums del matí

Bé, ja veieu que no són unes grans imatges, ens va fallar la llum en l'últim moment de la posta i els núvols en la sortida. Però molt satisfet per ser la primera visita.

El camí del cel al mar

Aprofitant aquests dos o tres mesos tant bons per fer nocturnes, us torno a mostrar un parell d'imatges fetes a la Costa Brava.

Les dues estan fetes amb un Samyang 14mm  i 30 segons d'exposició a 2.8. La primera a 3200 Iso i la segona a 2000Iso.

El bosc màgic

Hi havia un vegada un bosc, aquell bosc, era molt diferent dels altres perquè era màgic i la gent del seu voltant no ho sabia.

El bosc era mooooolt verdós, ple de flors de mil colors i els seus arbres eren alts com els gegants.

Els seus habitants eren follets i fades...

Fer possible el més difícil

Feia uns mesos que tenia una inquietud, es pot fotografiar en condicions acceptables la Via Làctia a la Costa Brava?
Quan vaig veure una foto d'en Joan Masdeu feta a la Costa Brava , em va confirmar que si era possible.
Així doncs, només faltava que arribés l'època de l'any adequada, per intentar-ho. No ho havia provat abans degut a la gran contaminació lumínica que tenim a la costa catalana, que dificulta i molt aquest tipus de fotografia. El passat cap de setmana, tot i no haver-hi lluna nova, la lluna no sortia fins tres quarts de tres de la matinada, per tant tenia temps més que suficient per provar-ho.

Malgrat el gran problema esmentat anteriorment, encara faltaven quatre elements més no controlats. Els grans vaixells que anaven desfilant per l'horitzó, els llums vermelles dels frontals d'uns pescadors situats unes roques més endavant, la gran quantitat d'avions a les primeres hores de foscor i finalment aquests núvols alts de vent no previstos.

Malgrat tants i tants condicionants vaig marxar content del material aconseguit, vaig veure que a la nostre costa tot i no ser el lloc ideal per aquest tipus de fotografia, és pot arribar a dur a terme.

A la propera oportunitat i tornaré espero aquest cop sense aquests núvols  tan emprenyadors.