diumenge, 14 de juliol de 2013

Bassa de la Mora

Últimament quan he vist fotos d'aquest indret, l'autor les acompanyava d'un petit text intentant justificar, quasi demanar perdó, per haver-les mostrat.
Ja sabem que provablement sigui el lloc més fotografiat del Pirineu, però és que la bellesa de l'indret i l'accés molt còmode des d'on aparquem el cotxe ho fa possible.
Doncs jo les mostro molt satisfet d'haver-hi anat i sense cap complex. Feia molt, però molt temps, que hi volia anar i no havia trobat mai el moment.

Bassa de la Mora a mitja tarda
Són 4 imatges pràcticament iguals en diferents moments del cap de setmana. Quan vàrem arribar a mitja tarda hi havien uns núvols que prometien bastant per la posta.
A mesura que es va anar apropant el vespre, aquests núvols, tot i continuar en el lloc precís no es van pintar, al costat de ponent n'hi havien uns de molt densos que van impedir que el cel es pintés.

Bassa de la Mora últimes llums


Després de la posta, van anar desapareixent els núvols deixant un cel net i perfecte per la sessió de nocturnes.

Bassa de la Mora i els primers estels

Al matí, el despertador va sonar molt aviat i és que fer sortides de sol en aquesta època de l'any és molt dur. El cel era completament llis sense cap interés, amb l'únic alicient d'un reflexe pràcticament perfecte.

Bassa de la Mora primeres llums del matí
Bé, ja veieu que no són unes grans imatges, ens va fallar la llum en l'últim moment de la posta i els núvols en la sortida. Però molt satisfet per ser la primera visita.





19 comentaris :

  1. Respostes
    1. Tot i que en aquest cas no compartim gustos, celebro que t'agrada aquesta última.

      Elimina
  2. El lloc és emblemàtic i sé les ganes que li tenies, enhorabona per la fita assolida :-))
    Ja espero veure les de la nit ;-)
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere, aquestes nocturnes ja sortiran, ara no t'esperis cap meravella, el rei de la nit ets tu!
      Salut!

      Elimina
  3. Muy guapa la serie, me quedo con la segunda
    Saludos

    ResponElimina
  4. I on dius que és aquest lloc??? Je, je, je...
    Jordi, no cal justificar-se. Tu volies fer fotos en aquest lloc i ja està. L'indret bé que s'ho val.
    Bones imatges :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepet, hi ha gent que ho fa. Jo el dia que repeteixi, segur que torno a mostrar el que porto.

      Elimina
  5. Caram, quin lloc, n'he vist moltes fotografies pero crec que mai em cansaré de veure'n de noves, no cal justificació per fotografiar-lo mil vegades més...
    Jo em quedo amb la segona imatge, i amb ganes de veure les nocturnes. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalmet d'acord, gràcies per passar i per comentar.
      Salut!

      Elimina
  6. La segona és impresionant, encara que el detall del sol rogenc il·luminant els cims de la darrera també és molt guapa. Bon treball!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard la tarda pintaba molt bé, llàstima que el final no és va pintar el cel.

      Elimina
  7. Jo també penso igual. Perquè un s'ha de justificar per ensenyar fotos que potser altres ja han ensenyat abans?

    Per molt arxifotografiat que sigui, si a tu t'agrada i li tenies ganes, endavant! Que caram típic, ni postal, ni foto númeo 3000 ni res de res. És la teva foto i és la teva visió! A veure si al final haurem de deixar de respirar perquè no sé quants milions de persones ho fan i ja "està molt vist" i no és "original". En el món de la arxicomunicació en que vivim és normalt trobar fotos del mateix indret i més si com dius és còmode d'arribar. Però això no treu que sigui un indret maco i amb molt de potencial.

    Enhorabona per les fotos! Si n'hagués de triar una, seria la segona sense dubtar-ho. per al meu gust és la millor de tota la sèrie.


    PD: He eliminat el comentari anterior perquè estava duplicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Daniel, no tinc res mes per afegir.
      Gràcies per passar

      Elimina
  8. Menuda colección que te has traído, eh Jordi?!

    Me gustan especialmente las dos últimas. La tercera por esa luz rosada que se proyecta sobre las rocas y la última por esos piquitos encendidos que son la guinda del pastel para dar los buenos días!

    ResponElimina
  9. Me encanta la luz de la segunda, pero la última se lleva la palma con ese reflejo impecable, esos tonos tan atractivos y la luz en las cumbres poniendo el broche de oro. ¡Chapeau!

    Me da la sensación de que voy a pasar muy buenos ratos de ahora en adelante visitando tu blog. :-)

    ¡Saludos!

    ResponElimina
  10. Federico, sin duda un lugar mágico, de los mas bonitos del Pirineo.
    Saludos!

    ResponElimina