Per un 2015...

Llevantada

Després de tres mesos i mig sense agafar la càmera, bé, un parell d'intens de fotografiar bolets amb més pena que gloria, avui he considerat que era un dia indicat per visitar un parell d'indrets de la Costa Brava, molt coneguts i que he visitat en moltes ocasions però mai amb un temporal de llevant.
L'intenció era veure la banyera de Ses Dones ajuntant-se amb l'aigua de l'altre costat de la Roca del Pi. El segon objectiu era visitar la platja de Cap Roig per veure la roca que habitualment és una península convertida en una illa.
L'onatge era l'adequat i les condicions marítimes les esperades, també el cel llis sense volum era d'esperar al fer la sessió al vell mig de la llevantada, però en aquest cas el cel no era el protagonista.

Belaustegui

Aquest estiu he gaudit d'unes vacances familiars a Euskadi. Com en els últims anys he intentat buscar un destí on poder combinar les vacances familiars i petites sortides fotogràfiques. Aquesta combinació no sempre fàcil. Era el quart any que l'intentàvem fer i crec que ha sigut el que millor hem aconseguit fusionar les dues activitats. He de dir que la resta de la família com cada any m'ho han posat molt fàcil. No puc dir el mateix de la meteorologia que aquest any no ha ajudat gaire però he tornat satisfet amb el botí obtingut.
Una de les coses que tenia més ganes de visitar eren les famoses fagedes transmochas, no n'havia vist mai cap. De totes les estacions de l'any, l'estiu segurament és la pitjor per visitar aquests indrets, però ja que era tan a prop no volia deixar passar l'oportunitat de visitar-ne un parell.
Vaig esperar dos dies de pluja amb l'esperança de que la boira fés acte de presència per apropar-me a la super fotografiada fageda d'Otzarreta i la de Belaustegui. En cap dels dos casos l'esperada boira ens va acompanyar, estava en les parts altes de la muntanya però no va baixar el suficient per donar aquell ambient màgic que adquireixen aquests indrets. Fins i tot en els dos casos a mitja sessió va fer acte de presència el sol.

Les fotos que us mostro són de la fageda de Belaustegui, pel meu gust més bonica i amb més possibilitats que la d'Otzarreta. Suposo que el fàcil accés que té una vers l'altra és el que marca la diferencia en quan a popularitat. No en vull ni imaginar aquest indret amb boira,  amb colors de tardor, o bé amb les dues a la vegada.

Petits monstres

Ja s'està acabant l'estiu i jo encara estic amb fotos primaverals, després d'aquesta entrada prometo no atabalar més amb sesions macro de la passada primavera.
Us mostro tres animalons, tres habitants dels prats que he freqüentat aquests mesos tot buscant orquídies.

Orquídies

Ja s'acaba aquesta primavera que tant he gaudit amb els petits regals de la natura!

En aquesta entrada us mostro tres imatges que no tenen res d'especial, tant a nivell creatiu com a nivell d'innovació. Però trobo que són tres exemplars molt bonics d'aquestes tres espècies d'orquídies.    

Flor Caputxina / Anacamptis pyramidalis

Flor de Simi / Orchis Simia

Orquídea cremada / Orchis ustulata

Ophrys

Aquesta primavera estic gaudint i molt amb la fotografia macro, tant la feina d'investigació sobre el terreny, com els moments de captura de les imatges estàn resultant apassionants. Els anys anteriors, un cop acabada la temporada de fotografies marines i fins l'arribada de l'estiu on sempre hi havia alguna sortida al Pirineu o bé nocturnes, hi havia uns mesos amb un buit immens fotogràficament parlant. Aquest any, aquests mesos, estàn passant volant.

Abellera Becada / Ophrys Scolopax

Les principals responsables d'aquesta situació tant interessant són les orquídies. Ara fa un any, no sabia ni que n'existien d'autòctones. Aquesta primavera n'he descobert quasi una vintena!

Crec que ja us puc mostrar alguns exemplars amb unes condicions acceptables. La veritat és que l'enfoc i desenfoc d'aquestes petites meravelles no és gens fàcil.

Abellera Becada / Ophrys Scolopax

Potser la que m'ha agradat més per la seva bellesa i he disfrutat més fotografiant-la és l'Abellera Becada. Aquí us mostro dues imatges d'aquesta espècie. No ha estat gens fàcil fer la tria i quedar-me només amb dues imatges.

Abellera Catalana / Ophrys Bertolonii spp. Catalunica

També us mostro dues imatges de l'Abellera Catalana, tot i que no semblen la mateixa Orquídia. Aquesta espècie sovint s'híbrida de forma natural amb altres del seu gènere i per això es presenten races locals.

Abellera Catalana / Ophrys Bertolonii spp. Catalunica

Finalment us mostro l'Abellera Mosquera, aquesta espècie, només vaig tenir l'oportunitat de fotografiar-la a la meva primera sortida d'orquídies. Així que tinc moltes ganes de repetir i millorar les imatges obtingudes d'aquesta curiosa Orquídia.

Abellera Mosquera / Ophrys Insectifera

Papallones

Aquesta Setmana Santa passada, vam fer una escapada familiar de tres dies per l'alta Garrotxa. Com sempre intento combinar l'estada familiar amb les sortides fotogràfiques, aquest cop la desconeixença del territori em va fer enfocar aquestes sortides als petits detalls, en comptes dels paisatges com faig habitualment, tot i l'objectiu inicial eren les flors i particularment les orquídeas, no en vaig veure n'hi una. 

Aquesta primera una Melitaea Cinxia ( crec que és aquesta ), la vaig trobar de casualitat tot passejant amb la família.

El mateix dia a la tarda seguint les indicacions d'en Pere Soler, vam pujar a fer un vol per una ermita i la sorpresa va ser trobar un exemplar de Papilio Machaon, estava practicament inmòvil per les baixes temperatures. Durant la nit següent va estar plovent així doncs segur de que la trobaria allà mateix, però aquest cop molla, vaig decidir tornar-hi a l'endemà a primera hora del matí, així va ser i vaig poder completar la sessió.

Serapias lingua

Aquesta primavera he donat més voltes que el 29 buscant orquídees. Finalment després d'unes quantes sortides n'he trobat!
Fa menys d'un any que em van regalar l'objectiu macro i feia molts mesos que el tenia mort de fàstic. Si fer bons macros és complicat, localitzar els motius és doblement complicat.

Suposo que la feina aquesta de localització em servirà pels propers anys per trobar en aquestes dates aquestes boniques Serapies. Els insectes suposo suposo que són un món apart.

Les fotos que us mostro pertanyen a dues sortides fetes al mateix cap de setmana. No seràn  les últimes d'aquest any  dedicades a aquestes flors.

Sóc un novell en el món del macro espero les vostres opinions per saber el que he fet bé i el que he fet malament, així continuar aprenent.

Un pas nou, un espai nou

Des de fa uns mesos he anat separant cada vegada més, les meves entrades al bloc. No per falta de material per publicar, més aviat per poques ganes d'escriure, al no haver-hi una història ni unes vivències interessants en les imatges a mostrar. De fet, sempre he sigut una persona de poques paraules. També els que no viatgem gaire, acostumem a mostrar imatges de llocs molt coneguts per tots nosaltres, i la majoria de vegades, hi ha ben poques coses a explicar.
Per això m'he animat a crear un senzilla pàgina web on poder mostrar les meves imatges, simplement imatges.
A partir d'ara suposo que ens veurem menys per aquí, però la meva intenció no és ni suprimir, ni abandonar el bloc.

Espero que us agradi aquest nou espai: WEB

La llum Zodiacal

Feia molts mesos que esperava l'oportunitat de poder fotografiar la llum zodiacal, de les dues oportunitats que hi ha a l'any l'opció de finals d'hivern, per on visc i des d'on la podem veure, era la millor opció. Sembla ser que a la tardor, abans de l'albada, també es pot arribar a veure.
Així doncs, junt amb en Joan Masdeu i seguint les seves indicacions vam anar a un indret del Pirineu on creiem que seria possible fotografiar aquesta llum tan poc coneguda per la majoria.

Tot i les previsions eren de cel completament serè vam descobrir a l'arribar a lloc, que cap al sud-oest, teníem uns núvols molt emprenyadors. Els vam aprofitar per una posta que al final no va ser el que prometia uns minuts abans.

Ja de nit, els núvols van anar desapareixent tots menys els que hi havien a l'oest, just on no havien de ser, així doncs a fotografiar la V.L. a l'espera que es retiressin aquests maleïts núvols. Finalment els núvols van anar desapareixent i vam poder gaudir de la desitjada llum zodiacal.

Cala Trons, primera visita.

Feia molts dies que no publicava res, no serà pas per falta de material,  més aviat és mandra d'escriure. Cada vegada em fa més mandra redactar el petit text que acompanya les fotos.
Avui us mostro tres imatges d'una tarda meravellosa que vam poder gaudir la meva filla Jordina i jo.
Era una cala on no hi havia anat mai a fer fotos, només hi havia fet una visita un per conèixer l'aparcament i l'accés.

Poder fer fotografies de costa a la tarda i preveure com pot ser la posta és fantàstic!

Etretat

Porto dies amb poques ganes d'escriure, aixó no es cap novetat. Per tant anem per feina.
Avui us mostraré dues imatges més de Normandia d'aquest estiu, són imatges de posta d'un lloc que no deixa a ningú indiferent!