Belaustegui

Aquest estiu he gaudit d'unes vacances familiars a Euskadi. Com en els últims anys he intentat buscar un destí on poder combinar les vacances familiars i petites sortides fotogràfiques. Aquesta combinació no sempre fàcil. Era el quart any que l'intentàvem fer i crec que ha sigut el que millor hem aconseguit fusionar les dues activitats. He de dir que la resta de la família com cada any m'ho han posat molt fàcil. No puc dir el mateix de la meteorologia que aquest any no ha ajudat gaire però he tornat satisfet amb el botí obtingut.
Una de les coses que tenia més ganes de visitar eren les famoses fagedes transmochas, no n'havia vist mai cap. De totes les estacions de l'any, l'estiu segurament és la pitjor per visitar aquests indrets, però ja que era tan a prop no volia deixar passar l'oportunitat de visitar-ne un parell.
Vaig esperar dos dies de pluja amb l'esperança de que la boira fés acte de presència per apropar-me a la super fotografiada fageda d'Otzarreta i la de Belaustegui. En cap dels dos casos l'esperada boira ens va acompanyar, estava en les parts altes de la muntanya però no va baixar el suficient per donar aquell ambient màgic que adquireixen aquests indrets. Fins i tot en els dos casos a mitja sessió va fer acte de presència el sol.

Les fotos que us mostro són de la fageda de Belaustegui, pel meu gust més bonica i amb més possibilitats que la d'Otzarreta. Suposo que el fàcil accés que té una vers l'altra és el que marca la diferencia en quan a popularitat. No en vull ni imaginar aquest indret amb boira,  amb colors de tardor, o bé amb les dues a la vegada.

Petits monstres

Ja s'està acabant l'estiu i jo encara estic amb fotos primaverals, després d'aquesta entrada prometo no atabalar més amb sesions macro de la passada primavera.
Us mostro tres animalons, tres habitants dels prats que he freqüentat aquests mesos tot buscant orquídies.