Aquest estiu he gaudit d'unes vacances familiars a Euskadi. Com en els
últims anys he intentat buscar un destí on poder combinar les vacances
familiars i petites sortides fotogràfiques. Aquesta combinació no sempre
fàcil. Era el quart any que l'intentàvem fer i crec que ha sigut el que
millor hem aconseguit
fusionar les dues activitats. He de dir que la resta de la família com
cada any m'ho han posat molt fàcil. No puc dir el mateix de la
meteorologia que aquest any no ha ajudat gaire però he tornat satisfet amb
el botí obtingut.
Una de les coses que tenia més ganes de visitar eren les famoses fagedes transmochas, no n'havia vist mai cap. De totes les estacions de l'any, l'estiu segurament és la pitjor per visitar aquests indrets, però ja que era tan a prop no volia deixar passar l'oportunitat de visitar-ne un parell.
Vaig esperar dos dies de pluja amb l'esperança de que la boira fés acte de presència per apropar-me a la super fotografiada fageda d'Otzarreta i la de Belaustegui. En cap dels dos casos l'esperada boira ens va acompanyar, estava en les parts altes de la muntanya però no va baixar el suficient per donar aquell ambient màgic que adquireixen aquests indrets. Fins i tot en els dos casos a mitja sessió va fer acte de presència el sol.
Una de les coses que tenia més ganes de visitar eren les famoses fagedes transmochas, no n'havia vist mai cap. De totes les estacions de l'any, l'estiu segurament és la pitjor per visitar aquests indrets, però ja que era tan a prop no volia deixar passar l'oportunitat de visitar-ne un parell.
Vaig esperar dos dies de pluja amb l'esperança de que la boira fés acte de presència per apropar-me a la super fotografiada fageda d'Otzarreta i la de Belaustegui. En cap dels dos casos l'esperada boira ens va acompanyar, estava en les parts altes de la muntanya però no va baixar el suficient per donar aquell ambient màgic que adquireixen aquests indrets. Fins i tot en els dos casos a mitja sessió va fer acte de presència el sol.
Les fotos que us mostro són de la fageda de Belaustegui, pel meu gust més bonica i amb més possibilitats que la d'Otzarreta. Suposo que el fàcil accés que té una vers l'altra és el que marca la diferencia en quan a popularitat. No en vull ni imaginar aquest indret amb boira, amb colors de tardor, o bé amb les dues a la vegada.
wonderful pictures of those trees in a mystical forest! well done!
ResponEliminagreetings, Hilde
glad that you like Hilde.
Eliminaa hug
Uns llocs magnífics... A Otzarreta tinc entès que es molt difícil que entri la boira...
ResponEliminaEsteve, la veritat es que m'hagués agradat molt veure la boira, també no veure la gran quantitat de branques i troncs a terra a un costat del rierol.
EliminaCombinar la feina, fotografia, la familia i les relacions socials és tot un repte. Sort en tenim de que els més propers ens aguantin ;-) Doncs si l'estiu és la pitjor època, com serà la millor. Un visió diferent amb uns contrastos cromàtics molt marcats. Bon botí!
ResponEliminaEduard, m'estic convertint un expert a combinar família i fotografia durant les vacances, sempre amb la limitació de sortides fotogràfiques curtes.
EliminaBones imatges, Jordi. El tema boira (com tantes altres coses en la natura) és una loteria. Si, a més a més, estas de pas pel lloc s'ha de tenir molta sort de que et toqui. Si bé l'intent s'ha de fer i tu l'has salvat molt honrosament.
ResponEliminaPepet, volia l'impossible oi?
EliminaAnar-hi un cop i trobar la boira.
Un altre dia serà.
Increïble!!! Un bosc basc sense boira!!!
ResponEliminaNo hi ha ni una, ni dos ni quatre fagedes fotogèniques, ni han un piló...
Bones captures!
Salut!
Pere detecto certa ironia amb la primera frase,oi?
EliminaRealment són unes fagedes espectaculars, si les tinguéssim aprop, buf......