Per un 2017millor!

La tardor al Pirineu Oriental

La veritat és que sempre m'ha fet il·lusió fer una escapada de tardor a Ordesa en el moment de màxim esplendor. Veient imatges com les d'en Chabier Lozano a un li cau la bava.

Aquest any tot i haver-hi una escletxa de 4 dies de festa a finals d'octubre, per diferents motius em va ser impossible fer la desitjada escapada. M'he hagut de conformar amb una sortideta d'un parell d'hores al Pirineu més proper. Una escapadeta bastant satisfactòria per les horribles condicions meteorològiques per aquesta temàtica fotogràfica i per la proximitat de la zona escollida.

Foto-Montseny 2016

El dia 5 de novembre a les 13 h arrenca la setena edició del Foto-Montseny, un certamen amb voluntat de ser un punt de trobada pels amants de la fotografia de natura.
Enguany presento una exposició, és un recull d'imatges dels últims tres anys, totes elles fetes amb una òptica macro. Tinc el plaer de compartir exposició amb en Ricard Ribas.

Enyorança

Després de tres mesos sense publicar res, avui simplement us mostro 2 imatges d'una tarda tempestuosa a la Cal dels Frares. Va ser una tarda de bojos amb unes llums impredictibles.

Aquestes sortides a la Costa Brava que tant enyoro després de només 2 o 3 visites els últims dos anys. A veure si aquest hivern hi puc posar remei.

Nous descobriments

Simplement volia compartir un parell de Ophrys que no havia vista mai i en tenia moltes ganes. Aquesta primavera les he pogut veure per primer cop. Pel meu gust potser són les dues espècies d'Ophrys més maques que jo he vist.

Tempesta d'estiu

Entre tanta flor potser tocava algun paisatge.

Us mostro una imatge que pocs minuts abans de la seva captura era una foto impossible. Va ser una posta on ja a l'aproximació amb el cotxe a mesura que ens apropàvem a la localització les condicions meteorològiques eren més lletges. Ja a la carretera que dona accés a l'aparcament van començar a caure gotes. Pel camí a la localització les quatre gotes es van convertir en un petit diluvi amb llamps i trons. Ens vam poder refugiar a una de les coves que hi ha a la platja del costat. Allà, a sota cobert, vam poder sopar i esperar el que semblava un miracle, ja que no quedaven gaires minuts per la posta de sol.

Però la tempesta va passar. Pocs minuts després la pluja va afluixar i corrents cap a la localització. Una localització molt relliscosa i carregar amb l'equip, el trípode i el paraigua no era gens fàcil i tot això a contra-rellotge.
Van ser uns minuts molt intensos on al final el cel es va obrir lleugerament i vam poder gaudir d'una llum molt bonica.

"Pel Bloc!"

Avui us mostro tres imatges d'un matí de dissabte ben aprofitat en "bona" companyia, jejeje.
Un matí macro acompanyat d'un bon esmorzar.

Una mica decebut de les imatges obtingudes sobretot les de la grandalla, que potser hi vam arribar una mica tard, per les Seràpies la llum ja era molt dura i els núvols van arribar més tard del que ens hagués agradat, però bé, crec n'he salvat alguna, "PEL BLOC!"
Hi ha un parell que saben el que vull dir!

El retrobament

Han passat molts mesos des de la nostra última trobada, uns mesos molt llargs, però ja s'acosten els dies per l'esperat retrobament, tornarà a ser un retrobament curt però intens, tal com han sigut en els dos anys anteriors, espero que en aquesta ocasió poder conèixer altres membres de la vostra família.

Herba fetgera

Els indrets els quals últimament visito en les sortides fotogràfiques, la primavera arriba molt tard, les dues últimes primaveres he gaudit molt, tant amb els insectes com amb les orquídies, per tant aquestes setmanes es fan eternes esperant la desitjada floració d'aquests petits tresors naturals.

Aquest passat cap de setmana tot passejant per un camí de muntanya, vaig observar una gran floració d'herbes fetgeres, hi havia de tots colors, blaves, liloses, blanques i roses. Així doncs no m'ho vaig pensar i vaig fer una curta sessió fotogràfica per treure el cuquet.

Vaig provar diferents tècniques jugant amb els colors i la llum, vaig tornar content a casa amb imatges molt suaus i d'altres molt agressives i contrastades. Aquestes flors tot i no ser tan boniques com algunes orquídies, també donen molt de joc i n'hi ha moltíssimes, la veritat és que em van fer gaudir molt.

Ciclogènesi explosiva!

Aquest passat cap de setmana ens va visitar la famosa ciclogènesi explosiva, segons la Viquipèdia:  

És una borrasca  que s'aprofundeix molt ràpidament, amb una variació de més 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores que pot generar forts vents amb velocitat fins a 140 kilòmetres per hora.  Per a les latituds on es troba Catalunya, aquesta definició es relaxa i engloba caigudes de pressió d'uns 20 hPa en 24 hores, o fins i tot submúltiples d'ella, per exemple 9-10 hPa en 12h.

La veritat és que no coneixia ni aquest fenomen meteorològic, ni havia sentit anomenar mai aquest nom tant aterrador. Han sigut dos matins en el que he gaudit molt de la natura i particularment de la neu. He visitat indrets desconeguts fins ara, on la natura m'ha mostrat la seva millor cara.

Han sigut dues sessions ben diferenciades pel que fa a les condicions meteorològiques, el dissabte vaig gaudir d'un paisatge amb unes condicions molt especials. Uns preciosos paisatges sense cap més rastre de vida humana i sota una forta nevada. M'hauria agradat allargar més la sessió, però el gruix de neu i la intensitat de la nevada, feia perillar la meva tornada amb el cotxe. Estava a uns quants quilòmetres del poble més proper i sense cobertura al telèfon mòbil.

El diumenge al matí amb unes condicions ben diferents a les del dia anterior, amb la família, un cel mig serè i la companyia del sol. 

Ha sigut un cap de setmana fantàstic. Tot i que la nevada ha sigut una mica més modesta del que indicaven les previsions, no hem puc pas queixar de les experiències viscudes i la collita fotogràfica.

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Avui us mostro aquest diminut lliri, el lliri de neu (Galanthus nivalis).

He de confessar que fins que fa poc no sabia ni que existia aquesta flor. Va ser quan l'Esteve Garriga i en Pere Soler me'n van parlar quan em va venir el cuquet de fotografiar-lo. No és gens fàcil almenys per mi. És una flor massa petita i dues setmanes després, la meva esquena encara n'està pagant les conseqüències.

Les fotos que us mostro pertanyen a dues sessions ben diferents. La primera un dia gris de boira amb una llum molt suau i uniforme. La segona sessió va ser un dia assolellat amb una llum ben dura.

Vitralls naturals

L'interès per la fotografia abstracte que mostren de fa temps els companys amb els quals habitualment surto, m'han començat a despertar una mica el cuc en aquesta complicada disciplina fotogràfica. La fotografia abstracta és una disciplina fotogràfica molt "complexe" per mi, no tinc el ulls entrenats per aquest branca tan creativa de la fotografia.

 
De totes maneres de mica en mica m'hi vaig atrevint i avui us mostro una imatge irreal feta en un lloc molt real i natural com un prat d'alta muntanya.

Punta Mexota

Curiosa platja que vaig poder visitar un matí de les passades vacances estivals, es tracta d'una platja de sorra amb una gran roca, però amb una gran personalitat. Feia temps que tenia ganes de visitar aquest indret per les poques imatges que vist d'aquesta platja.

Vaig buscar un dia que la sortida del sol coincidís amb l'alçada optima del mar. Però els núvols eren massa densos. Ja ben avançada la sessió quan la marea era ja més baixa del que m'hagués agradat, es va obrir una mica, vaig aprofitar per finalitzar la sessió amb una llarga exposició.