He de confessar que fins que fa poc no sabia ni que existia aquesta flor. Va ser quan l'Esteve Garriga i en Pere Soler me'n van parlar quan em va venir el cuquet de fotografiar-lo. No és gens fàcil almenys per mi. És una flor massa petita i dues setmanes després, la meva esquena encara n'està pagant les conseqüències.
Les fotos que us mostro pertanyen a dues sessions ben diferents. La primera un dia gris de boira amb una llum molt suau i uniforme. La segona sessió va ser un dia assolellat amb una llum ben dura.
