He de confessar que fins que fa poc no sabia ni que existia aquesta flor. Va ser quan l'Esteve Garriga i en Pere Soler me'n van parlar quan em va venir el cuquet de fotografiar-lo. No és gens fàcil almenys per mi. És una flor massa petita i dues setmanes després, la meva esquena encara n'està pagant les conseqüències.
Les fotos que us mostro pertanyen a dues sessions ben diferents. La primera un dia gris de boira amb una llum molt suau i uniforme. La segona sessió va ser un dia assolellat amb una llum ben dura.
La disciplina macro és ben complicada pel que fa a la composició, jugar amb els desenfocs és una tècnica que pot ser molt atractiva visualment però a la vegada et fa suar la gota pels que comencen com és el meu cas. La que m,agrada més és la segona. Una abraçada
ResponEliminaEduard, gràcies per passar i per opinar. Costa molt controlar-ho tot, compo, desenfocs i la llum.
EliminaEstem a costumats a la fotografia de paisatge i per l'enfoc no hem de patir mai.
Una abraçada!
Realment imatges molt atractives i molt diferents entre si, la segona amb els flares i el fons fosc i aquesta llum suau li donen un ambient místic molt adient, pero potser m'hagrada més la tercera tot i que amb la llum més dura el ritme que li donen les plantetes del fons la trobo molt fina. Benvinut als "micropaisatges", de genolls a terra i esquena plegada.
ResponEliminasalut.
Gràcies Albert, com expert del macro i de la flora del nostre país valoro molt les teves paraules.
EliminaSalut!
Jo veig unes imatges molt netes i fines. Bon treball Jordi
ResponEliminaGràcies Pepet, no recordo imatges macro teves. A veure si t'animes a la primavera aquesta disciplina fotogàfica omple molt!
EliminaHola Jordi! Jo també he fe alguna incursió al macro i tens tota la raó, en pagues las conseqüències uns quants dies més ja, ja, jajaja i és que tenim una edat per anar-nos tirant per terra amb postures extranyes . Tornan al lliri , son molt xules , a mi em mola la compo de la tercera tot i que les altera dos estàn molt guais també , un treball molt fi!
ResponEliminaBona feina company!
Francesc, potser si que es l'edat. Tres hores tirat per terra en una zona freda i humida. Fins l'any vinent en vull saber res dels lliris de neu. jajaja
EliminaM'agrada molt la tercera. Que dolça!
ResponEliminaDolça, m'agrada. Ningú l'havia anomenat així.
Elimina