dijous, 18 de febrer de 2016

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Avui us mostro aquest diminut lliri, el lliri de neu (Galanthus nivalis).


He de confessar que fins que fa poc no sabia ni que existia aquesta flor. Va ser quan l'Esteve Garriga i en Pere Soler me'n van parlar quan em va venir el cuquet de fotografiar-lo. No és gens fàcil almenys per mi. És una flor massa petita i dues setmanes després, la meva esquena encara n'està pagant les conseqüències.


Les fotos que us mostro pertanyen a dues sessions ben diferents. La primera un dia gris de boira amb una llum molt suau i uniforme. La segona sessió va ser un dia assolellat amb una llum ben dura.


10 comentaris :

  1. La disciplina macro és ben complicada pel que fa a la composició, jugar amb els desenfocs és una tècnica que pot ser molt atractiva visualment però a la vegada et fa suar la gota pels que comencen com és el meu cas. La que m,agrada més és la segona. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, gràcies per passar i per opinar. Costa molt controlar-ho tot, compo, desenfocs i la llum.
      Estem a costumats a la fotografia de paisatge i per l'enfoc no hem de patir mai.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Realment imatges molt atractives i molt diferents entre si, la segona amb els flares i el fons fosc i aquesta llum suau li donen un ambient místic molt adient, pero potser m'hagrada més la tercera tot i que amb la llum més dura el ritme que li donen les plantetes del fons la trobo molt fina. Benvinut als "micropaisatges", de genolls a terra i esquena plegada.

    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert, com expert del macro i de la flora del nostre país valoro molt les teves paraules.
      Salut!

      Elimina
  3. Jo veig unes imatges molt netes i fines. Bon treball Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepet, no recordo imatges macro teves. A veure si t'animes a la primavera aquesta disciplina fotogàfica omple molt!

      Elimina
  4. Hola Jordi! Jo també he fe alguna incursió al macro i tens tota la raó, en pagues las conseqüències uns quants dies més ja, ja, jajaja i és que tenim una edat per anar-nos tirant per terra amb postures extranyes . Tornan al lliri , son molt xules , a mi em mola la compo de la tercera tot i que les altera dos estàn molt guais també , un treball molt fi!
    Bona feina company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, potser si que es l'edat. Tres hores tirat per terra en una zona freda i humida. Fins l'any vinent en vull saber res dels lliris de neu. jajaja

      Elimina
  5. Respostes
    1. Dolça, m'agrada. Ningú l'havia anomenat així.

      Elimina