divendres, 13 de maig de 2016

Tempesta d'estiu

Entre tanta flor potser tocava algun paisatge.

Us mostro una imatge que pocs minuts abans de la seva captura era una foto impossible. Va ser una posta on ja a l'aproximació amb el cotxe a mesura que ens apropàvem a la localització les condicions meteorològiques eren més lletges. Ja a la carretera que dona accés a l'aparcament van començar a caure gotes. Pel camí a la localització les quatre gotes es van convertir en un petit diluvi amb llamps i trons. Ens vam poder refugiar a una de les coves que hi ha a la platja del costat. Allà, a sota cobert, vam poder sopar i esperar el que semblava un miracle, ja que no quedaven gaires minuts per la posta de sol.
Però la tempesta va passar. Pocs minuts després la pluja va afluixar i corrents cap a la localització. Una localització molt relliscosa i carregar amb l'equip, el trípode i el paraigua no era gens fàcil i tot això a contra-rellotge.
Van ser uns minuts molt intensos on al final el cel es va obrir lleugerament i vam poder gaudir d'una llum molt bonica.

7 comentaris :

  1. Mai s,ha de desestimar a foto per culpa del "mal" temps, possiblement en la gran majoria dels casos et podràs trobar amb unes llums màgiques. Molt guapo el lloc i la llum. Una abraçada, Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Eduard, aquestes tempestes curtes i fortes d'estiu sempre van acompanyades de bones llums, moltes vegades es la mandra de sortir per no acabar molls com ànecs.

      Elimina
  2. Per a mi, les millors llums son després de la tempesta. Son els millors cels que he vist a Pineta, on sol fer les meves fotos. A l'estiu, quan n'hi ha a la tarda, ja estic preparat per a surtir de casa amb la càmara.
    Molt guapa la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per passar i per opinar Chabier.
      Si la localització es aprop jo també aprofito per sortir, quan el desplaçament és llarg , a mi em fa mandra.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Gràcies José, tu eres el referente Cantábrico.
      No recuerdo de quien era la primera imagen con la que descubrí Portizuelo, pero seguramente era una imagen tuya.
      Un saludo

      Elimina
  4. Penso el mateix, amb aquests cels txungus, és quan val la pena arriscar el "tipus" sobint la recompensa és més gran de l'esperat.
    Bonic indret i bona foto company!

    ResponElimina