Us mostro una imatge que pocs minuts abans de la seva captura era una foto impossible. Va ser una posta on ja a l'aproximació amb el cotxe a mesura que ens apropàvem a la localització les condicions meteorològiques eren més lletges. Ja a la carretera que dona accés a l'aparcament van començar a caure gotes. Pel camí a la localització les quatre gotes es van convertir en un petit diluvi amb llamps i trons. Ens vam poder refugiar a una de les coves que hi ha a la platja del costat. Allà, a sota cobert, vam poder sopar i esperar el que semblava un miracle, ja que no quedaven gaires minuts per la posta de sol.
Mai s,ha de desestimar a foto per culpa del "mal" temps, possiblement en la gran majoria dels casos et podràs trobar amb unes llums màgiques. Molt guapo el lloc i la llum. Una abraçada, Jordi
ResponEliminaExacte Eduard, aquestes tempestes curtes i fortes d'estiu sempre van acompanyades de bones llums, moltes vegades es la mandra de sortir per no acabar molls com ànecs.
EliminaPer a mi, les millors llums son després de la tempesta. Son els millors cels que he vist a Pineta, on sol fer les meves fotos. A l'estiu, quan n'hi ha a la tarda, ja estic preparat per a surtir de casa amb la càmara.
ResponEliminaMolt guapa la foto.
Gràcies per passar i per opinar Chabier.
EliminaSi la localització es aprop jo també aprofito per sortir, quan el desplaçament és llarg , a mi em fa mandra.
Bella imagen de Portizuelo. Un saludo
ResponEliminaGràcies José, tu eres el referente Cantábrico.
EliminaNo recuerdo de quien era la primera imagen con la que descubrí Portizuelo, pero seguramente era una imagen tuya.
Un saludo
Penso el mateix, amb aquests cels txungus, és quan val la pena arriscar el "tipus" sobint la recompensa és més gran de l'esperat.
ResponEliminaBonic indret i bona foto company!