Després de tres mesos sense publicar res, avui simplement us mostro 2 imatges d'una tarda tempestuosa a la Cal dels Frares. Va ser una tarda de bojos amb unes llums impredictibles.
Aquestes sortides a la Costa Brava que tant enyoro després de només 2 o 3 visites els últims dos anys. A veure si aquest hivern hi puc posar remei.
Bones Jordi,
ResponEliminaM'agrada com has reforçat i donat la teva visió del dramatisme de l'escena amb el revelat que has fet. Les publicacions dels blogs es fan quan es poden i es té temps, t'ho dic per experiència i sobretot quan es té ganes i s'està engrescat. Si no és per gaudir un mateix no té cap sentit fer-ho. Els visitants som una part més que enriqueix l'experiència de tenir un blog però la part principal és el blogaire, en aquest cas, tu com a fotògraf.
Salutacions.
Sabies paraules Daniel, l'has clavat
EliminaGràcies per passar i per comentar!
Tot i l'atreviment de la segona, la primera és espectacular. Un resultat magnífic. Felicitats!
ResponEliminaVa ser una tarda una mica boja, les expectatives al principi eren molt baixes, a mitja sessió semblava apropar-se un moment únic, al final es va quedar a mig camí.
EliminaVa Jordi, que tampoc ho tens tan lluny :-)
ResponEliminaJo, de tant en tant, hi haig d'anar. La principal diferència respecte a fa 6 o 7 anys és que ara sovint et pots trobar algun altre fotògraf. Coses de la globalització
Si Pepet, tens raó, aquest hivern espero fer les paus amb la costa Brava.
EliminaBones,
ResponEliminaCrec que aquest va ser el darrer cop que vaig anar a la Costa Brava a fer fotos, el 5-1-2015... gairebé ahir... cachis, aquest any hi tindrem que posar remei tot i que ara no és tan fàcil estar-hi sols com abans però ho compartirem amb la gent que hi peregrina com a bons germans... per mi va estar una molt bona tarda ;-)
Salut!
Pere, tinc el cap tres indrets que dificilment trobaré algú, almenys l'últim any no he vist cap imatge d'aquestes localitzacions ;-)
EliminaAixó del blog, aixx jo també el tinc una mica descuidat.
ResponEliminaA veure si m'apropo mes a la Costa Brava, ja tocaria fer alguna marina i baixar de les muntanyes :P
Cala Frares amb tempesta, ja m'agradaria pillar-lo.
SAlutacions.
Esther, a Frares jo sempre he tingut molta sort, bones llums, tempesta, lleventades....
EliminaNo em puc queixar
Beautiful photos!
ResponEliminaThanks, my friend!
EliminaAixò si que és encertar-la! M'agraden molt totes dues, especialment la de la llarga exposició, encara que sigui un lloc conegut sempre pots sortir amb una imatge nova i diferent! Aquí en tenim la prova!
ResponEliminaBona feina Jordi!
Fran, aquesta llarga exposició va ser l'última foto abans de marxar de la cala, jo sempre he marxat content de Frares
ResponElimina