Aveyron primera part

Aquestes passades vacances vàrem poder fer una escapada familiar al departament del Migdia-Pirineus, vaig agafar un equip bàsic fotogràfic per alguna foto de record dels indrets més emblemàtics de la regió, per sort vaig agafar el macro. La sorpresa va ser majúscula quan vaig descobrir que just al costat d'on dormíem hi havia un petit llac amb una gran varietat d'insectes. 

Per cert si algun expert sap identificar i anomenar la mosca de la primera imatge i també l'insecte de la tercera foto agraïria que em pogués dir com s'anomenen?

Aquí us he mostrat la primera part d'una sèrie d'imatges d'aquelles innovidables vacances en tots els sentits. Espero que us agradin!

Camins separats

Després d'uns mesos sense publicar res, m'he animat a compartir aquesta imatge d'aquest estiu. Si un expert no diu el contrari crec que són dos exemplars de Polyommatus coridon, una espècie molt abundant en prats de muntanya a l'estiu.
Espero que us agradi.

Lilium Pyrenaicum

Aquest any un parell de setmanes abans de l'habitual ha florit el Marcòlic groc.
Aquesta temporada hi he dedicat dues sessions, una de tarda i una setmana més tard una de matí, la primera va ser curta, ja que hi havies poc peus oberts, la majoria de peus eren plens de capolls a punt d'esclatar.

Així doncs la segona sessió programada sis dies més tard prometia molt. Les altíssimes temperatures d'aquest final de primavera atípica junt amb la poca precipitació van convertir aquells sis dies en una eternitat i un infern pels marcòlics. Al cap de sis dies la majoria de flors estaven seques o passades, a excepció d'un parell de peus que suposo a causa de la seva situació i orientació van aguantar en molt bones condicions.

Fa unes setmanes se'm van escapar les Sabatetes de la mare de Déu pel mateix motiu, van florir quinze dies abans de l'habitual i quasi em passa el mateix amb els Lliris dels Pirineus. El 2018 caldrà estar atent a la climatologia i controlar la floració amb un marge de temps gran per no fer salat.

Empusa pennata

Si algun entès no diu el contrari,  avui us mostraré un mascle adult d'Empusa pennata.
Mai havia vist una empusa i de ganes no me'n faltaven i finalment va ser fa una tarda en un prat del Vallès Oriental,  quan menys t'ho esperes.

Va ser una sortida d'un parell d'hores amb l'Esteve. L'objectiu de la tarda només era fotografiar Orquídies, però les sorpreses van ser varies, com tres papallones ja posades per passar la nit.

Però encara faltava el premi gros, quan ja estàvem finalitzant la sessió,  cada un fotografiant una papallona diferent, quan de reüll vaig veure volar un insecte amb unes grans ales i que es posava en un branquilló sec. M'hi vaig apropar molt a poc a poc sense saber quin insecte era i sorpresa. Una Empusa!

Evidentment la sessió es va allargar una bona estona més amb el gran protagonista de la tarda, ara només espero no trigar tant temps a tornar a veure'n un altre.

Ophrys Araneola

Avui us vull mostrar unes imatges de fa un parell de setmanes a la Garrotxa, es tracta d'un exemplar d'Ophrys Araneola.

No sé si aquest exemplar haurà patit la mateixa sort que les seves veïnes d'Osona. Dic això, perquè el dissabte passat vaig anar a Osona a donar una ullada a uns prats on l'any passat estava ple d'Orquídies, si no em falla la memòria, recordo una desena d'espècies diferents. 
Doncs enguany a causa de la baixada sobtada de temperatures, no gaire habitual a finals d'Abril, menys un peu arrecerat a sota un arbre vaig trobar totes les Ophrys marrons i molt lletges, suposo mortes pel fred. 

Anemone hepatica

Com cada any al Pirineu després del lliri de neu floreix L'herba fetgera, també anomenada viola de llop o viola de pastor (Anemone hepatica). És la flor que fa de pont entre el Galanthus Nivalis i les primeres Orquídies.

Aquesta flor va ser una descoberta de l'any passat i tot i que no tenen la bellesa, ni la popularitat d'altres flors, cada any m'agrada dedicar-li una sessió.

Com a curiositat la majoria són de color blau, tot i que també n'hi ha de blanques i algunes (ben poques) de colors rosa.

El Río Tinto Català

Avui us vull presentar el petit "Río Tinto Català", molt modest amb comparació amb l'original del sud de la península, tant en dimensions, com en possibilitats, de fet aquest petit espai Pirinenc no apareix ni com a riu en els mapes topogràfics de la zona, més aviat és una petita riera o torrent on quan fa dies que no hi plou s'hi formen petites basses mig seques on el fang agafa uns colors imposibles. 
Perquè us feu una idea de les petites dimensions ús diré que totes les imatges estan fetes en pocs metres de distància.

Sempre hi he anat al matí abans no hi toqui el sol, que pel meu gust és quan els colors llueixen més, les imatges que us mostro avui és el resultat d'un parell de sessions. No sé si aquest estiu hi tornaré a pujar, ja que l'accés és complicat, per això us vull compartir aquestes imatges del nostre peculiar Río Tinto.

Galanthus nivalis o Campaneta d'Hivern

He estat un parell de mesos totalment desconnectat de la fotografia i evidentment dels blocs fotogràfics, xarxes socials, etc. No era per motius fotogràfics però crec que necessari. Però bé, ja torno a estar actiu, sense gaire disponibilitat però amb ganes. 
El cap de setmana passat vaig fer un parell de sessions de les quals en els últims anys m'han fet gaudir més, la fotografia d'aproximació o macro.
 Tot i pensar que els lliris de neu estarien ja molt a la baixa i passats, per sorpresa meva en vaig trobar una bona florida al voltant del Ter en el seu millor moment.
L'any passat, gràcies a l'Esteve, vaig descobrir aquesta flor a la qual hi vaig dedicar dues o tres sessions amb resultats no gaire satisfactoris, amb tan sols un parell o tres imatges aprofitables.

Aquest any volia unes imatges completament diferents de les de l'any passat, per tant tot i anar al mateix indret, a diferència de l'any passat, que vaig fer les sessions a primera hora del dia, enguany vaig anar-hi a última hora de la tarda. La intenció era buscar fotos amb poca llum i que transmetés l'ambient fred d'aquella hora.

Un cop arribes a l'indret i veus tanta flor no és gens fàcil triar, t'agraden totes i no t'agrada cap. Un cop ets a terra i veus el resultat a la pantalla de la càmera i no t'agrada en comptes de buscar nous punts de vista i millorar el que has fet, no pots evitar anar a les flors del costat. Crec que la clau és buscar unes que t'agradin per la forma, composició, color i centrar-se a treure el millor d'elles i oblidar tot el que tens al voltant que és massa llaminer. Quan veieu totes les imatges entendreu el meu comentari.

Aquestes dues últimes imatges ja amb molt poca llum, pràcticament fosc i amb una llum molt freda.

És increïble les possibilitats i el joc que poden donar dues flors. 
A diferència de l'any passat, personalment he quedat bastant satisfet i espero que també us agradin.