He estat un parell de mesos totalment desconnectat de la fotografia i evidentment dels blocs fotogràfics, xarxes socials, etc. No era per motius fotogràfics però crec que necessari. Però bé, ja torno a estar actiu, sense gaire disponibilitat però amb ganes. El cap de setmana passat vaig fer un parell de sessions de les quals en els últims anys m'han fet gaudir més, la fotografia d'aproximació o macro.
Tot i pensar que els lliris de neu estarien ja molt a la baixa i passats, per sorpresa meva en vaig trobar una bona florida al voltant del Ter en el seu millor moment.L'any passat, gràcies a l'Esteve, vaig descobrir aquesta flor a la qual hi vaig dedicar dues o tres sessions amb resultats no gaire satisfactoris, amb tan sols un parell o tres imatges aprofitables.
Aquest any volia unes imatges completament diferents de les de l'any passat, per tant tot i anar al mateix indret, a diferència de l'any passat, que vaig fer les sessions a primera hora del dia, enguany vaig anar-hi a última hora de la tarda. La intenció era buscar fotos amb poca llum i que transmetés l'ambient fred d'aquella hora.
Un cop arribes a l'indret i veus tanta flor no és gens fàcil triar, t'agraden totes i no t'agrada cap. Un cop ets a terra i veus el resultat a la pantalla de la càmera i no t'agrada en comptes de buscar nous punts de vista i millorar el que has fet, no pots evitar anar a les flors del costat. Crec que la clau és buscar unes que t'agradin per la forma, composició, color i centrar-se a treure el millor d'elles i oblidar tot el que tens al voltant que és massa llaminer. Quan veieu totes les imatges entendreu el meu comentari.
Aquestes dues últimes imatges ja amb molt poca llum, pràcticament fosc i amb una llum molt freda.
És increïble les possibilitats i el joc que poden donar dues flors. A diferència de l'any passat, personalment he quedat bastant satisfet i espero que també us agradin.
