Aquest any un parell de setmanes abans de l'habitual ha florit el Marcòlic groc.
Aquesta temporada hi he dedicat dues sessions, una de tarda i una setmana més tard una de matí, la primera va ser curta, ja que hi havies poc peus oberts, la majoria de peus eren plens de capolls a punt d'esclatar.
Així doncs la segona sessió programada sis dies més tard prometia molt. Les altíssimes temperatures d'aquest final de primavera atípica junt amb la poca precipitació van convertir aquells sis dies en una eternitat i un infern pels marcòlics. Al cap de sis dies la majoria de flors estaven seques o passades, a excepció d'un parell de peus que suposo a causa de la seva situació i orientació van aguantar en molt bones condicions.
Fa unes setmanes se'm van escapar les Sabatetes de la mare de Déu pel mateix motiu, van florir quinze dies abans de l'habitual i quasi em passa el mateix amb els Lliris dels Pirineus. El 2018 caldrà estar atent a la climatologia i controlar la floració amb un marge de temps gran per no fer salat.
