divendres, 30 gener de 2015

2010 - 2015

Avui fa 5 anys exactes que vaig començar aquest viatge en el món dels blocs. Han sigut 5 anys de compartir experiències amb tots vosaltres, en definitiva 5 anys especials.
La majoria d'anècdotes i fotografies d'aquest espai són fetes al nostre país, per tant el podríem classificar com un bloc Km0.


Aquesta entrada és una mica especial i per això vull compartir amb vosaltres un parell d'imatges d'una sortida especial. És la mateixa sortida que ja vam comentar en l'anterior entrada. Va ser una hora i mitja de llum màgica i canviant. Una bona mostra són aquestes dues imatges en la que hi ha 45 minuts de diferència.


divendres, 16 gener de 2015

La llum màgica

D'una sessió totalment improvisada, ja de camí amb el cotxe, en arribar al encreuament vaig decidir canviar el destí. Durant la reste del trajecte tot eren dubtes, només pensava si havia encertat o no de canviar el destí. A l'arribar al lloc, ja em va semblar una bona decisió i quan va sortir el sol l'espectacle va ser total.


He dubtat molt si publicar la versió color o la B/N. Finalment m'he decidit per la que crec que té més força!
Queda pendent el destí inicial que encara no he visitat mai.

dissabte, 20 desembre de 2014

diumenge, 30 novembre de 2014

Llevantada

Després de tres mesos i mig sense agafar la càmera, bé, un parell d'intens de fotografiar bolets amb més pena que gloria, avui he considerat que era un dia indicat per visitar un parell d'indrets de la Costa Brava, molt coneguts i que he visitat en moltes ocasions però mai amb un temporal de llevant.
L'intenció era veure la banyera de Ses Dones ajuntant-se amb l'aigua de l'altre costat de la Roca del Pi. El segon objectiu era visitar la platja de Cap Roig per veure la roca que habitualment és una península convertida en una illa.
L'onatge era l'adequat i les condicions marítimes les esperades, també el cel llis sense volum era d'esperar al fer la sessió al vell mig de la llevantada, però en aquest cas el cel no era el protagonista.




dissabte, 27 setembre de 2014

Belaustegui

Aquest estiu he gaudit d'unes vacances familiars a Euskadi. Com en els últims anys he intentat buscar un destí on poder combinar les vacances familiars i petites sortides fotogràfiques. Aquesta combinació no sempre fàcil. Era el quart any que l'intentàvem fer i crec que ha sigut el que millor hem aconseguit fusionar les dues activitats. He de dir que la resta de la família com cada any m'ho han posat molt fàcil. No puc dir el mateix de la meteorologia que aquest any no ha ajudat gaire però he tornat satisfet amb el botí obtingut.
Una de les coses que tenia més ganes de visitar eren les famoses fagedes transmochas, no n'havia vist mai cap. De totes les estacions de l'any, l'estiu segurament és la pitjor per visitar aquests indrets, però ja que era tan a prop no volia deixar passar l'oportunitat de visitar-ne un parell.
Vaig esperar dos dies de pluja amb l'esperança de que la boira fés acte de presència per apropar-me a la super fotografiada fageda d'Otzarreta i la de Belaustegui. En cap dels dos casos l'esperada boira ens va acompanyar, estava en les parts altes de la muntanya però no va baixar el suficient per donar aquell ambient màgic que adquireixen aquests indrets. Fins i tot en els dos casos a mitja sessió va fer acte de presència el sol.


Les fotos que us mostro són de la fageda de Belaustegui, pel meu gust més bonica i amb més possibilitats que la d'Otzarreta. Suposo que el fàcil accés que té una vers l'altra és el que marca la diferencia en quan a popularitat. No en vull ni imaginar aquest indret amb boira,  amb colors de tardor, o bé amb les dues a la vegada.





dissabte, 6 setembre de 2014

Petits monstres

Ja s'està acabant l'estiu i jo encara estic amb fotos primaverals, després d'aquesta entrada prometo no atabalar més amb sesions macro de la passada primavera.
Us mostro tres animalons, tres habitants dels prats que he freqüentat aquests mesos tot buscant orquídies.