Costa Quebrada I

Aquestes vacances hem anat a fer una ruta per la Costa Cantàbrica. No ha sigut una ruta fotogràfica, han sigut unes vacances familiars, tot i que he fet alguna escapadeta al matí o al vespre per intentar capturar les bones llums. Amb molt mala fortuna pel que fa a les llums la majoria de dies.
La primera parada d'aquestes vacances va ser a la Costa Quebrada, on sense tenir una llum ni uns cels espectaculars, van ser els millors de les Vacances.

Costa Quebrada, els vents i el mar es van aliar fa milions d'anys per construir un paisatge ple de sorprenents contrastos en aquesta lluita immemorial que mantenen amb terra ferma.
Són platges en general bastant desertes perquè no compten amb els serveis i comoditats de les platges més concorregudes. Totes elles tenen una cosa en comú que les fa especials i alhora diferents a altres enclavaments cantàbrics. I és que fruit d'aquesta guerra que els elements de la natura lliuren a mort per aquests indrets, el mar ha aconseguit separar de la terra enormes trossos de roques que, en forma de abruptes illots i altes parets de pedra, s'han quedat suspesos en l'aigua.
 

Les dues imatges pertanyen a la platja d'Arnia, la segona és una imatge nocturna, crec que la gran contaminació lumínica de Santander, li dona una aparença artificial, però visualment atractiva.
Aquesta és la primera entrega pel que fa a la Costa Quebrada, hi haurà una segona entrega i potser una tercera.